De 2021 a 2023 hem incrementat un 153% els recursos, i això vol dir la creació de la Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+, la Direcció General per a l’Erradicació de Violències Masclistes o l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació. Hem posat temes a l’agenda, com el programa SOCtrans per a millorar l’ocupabilitat del col·lectiu trans al món laboral o també l’aposta per l’esport femení, que ha multiplicat per quatre els recursos que s’hi han destinat. S’ha notat molt el fet de tenir un departament propi que faci política feminista i d’igualtat desacomplexada i que també pugui acompanyar la resta de departaments a impulsar-la.

Les lleis tenen una capacitat transformadora molt més enllà de la sanció. Un 30% de les denúncies acaben en processos de mediació. Si parlem d’agressions, aleshores ja no s’aplica la Llei 11/2014 sinó directament el codi penal. En global, els recursos per a les polítiques LGTBI s’han multiplicat per 3,5. Això repercuteix en la creació de serveis com la Xarxa SAI (Xarxa de Servei d’Atenció Integral LGBTI de Catalunya), un servei integral i de proximitat per a persones que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de discriminació o violència per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, atesa per persones especialitzades i amb disponibilitat horària. Aquesta xarxa SAI, en concret, ha vist multiplicat per 6 el pressupost que s’hi destina respecte de 2021, al voltant de 3,7 milions d’euros anuals.

Sí, el passat 27 d’abril la Comissió Europea ens ha donat el Premi Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat per les polítiques pioneres en la defensa dels drets LGBTI+, especialment per la Xarxa SAI. No existeix a nivell europeu una xarxa d’aquesta mena que tingui aquesta capil·laritat o equitat territorial ni aquest enfocament tan integral. Des de fer vincle amb l’associacionisme local LGTBI, a vegades acompanyant-lo amb el desenvolupament de les associacions del territori, fins a l’assessorament legal.

Les actuacions van dirigides a l’àmbit de la prevenció. La major part dels agressors són homes heterosexuals, i les actuacions de prevenció, de canvi estructural, de treballar les masculinitats i els prejudicis, tenen un element compartit molt important. I a nivell de reparació, aquest any posarem a disposició de la Xarxa SAI un servei d’assessorament psicològic i també de suport a la denúncia, contactant amb Mossos d’esquadra.

S’han implementat protocols, models d’intervenció i plans a l’àmbit de Salut, Penitenciari, Educació i Administració Pública. Només en l’àmbit de les persones trans hi ha 15 instruccions o decrets que permeten desplegar política pública per a garantir els seus drets. A Salut, el Servei Trànsit s’ha anat consolidant i obrint noves unitats arreu del país: n’hi ha set avui dia, la Xarxa SAI acompanya en el canvi de la targeta sanitària amb el nom del gènere sentit, encara que no s’hagi produït el canvi de gènere al registre.

Amb el Departament d’Educació, estem treballant els nous decrets, tant d’Educació Infantil com a la Primària i la Secundària, incorporant de manera transversal el principi de la coeducació i de manera curricular l’educació sexual i afectiva, que deixarà de ser aquella sessió puntual que moltes escoles dedicaven cada tres o quatre anys per convertir-se en un contingut que es treballarà de manera continuada, ajustada a l’edat. I això implica prevenció de les violències, de les discriminacions i la normalització de les diversitats: de la identitat de gènere de l’orientació sexual. Això també és prevenció contra el bullying i fomenta que l’alumnat estableixi relacions afectivosexuals sanes, lliures, basades en el respecte i el consentiment

Sí. En l’avantprojecte de Llei Trans català, la seva prohibició s’incorporarà a l’articulat, fent front a aquest buit legal que hi havia. També a la Llei LGTBI Trans estatal, tot i que he de dir que en aquesta llei haguessin pogut fer un pas més i prohibir-les penalment, no només administrativament. Perquè administrativament el recorregut té un topall d’import econòmic, i sabem que hi ha grups antidrets que tenen una capacitat de finançament important.

És una llei a celebrar. Era una anomalia que l’estat espanyol no tingués una llei quan Catalunya la tenia des del 2014. Tot i així, s’ha quedat una mica curta en alguns àmbits: des de les persones no binàries, que no hi apareixen, fins a les dificultats que poden tenir les persones trans migrades o refugiades per accedir a aquest canvi registral. I s’ha quedat curta perquè el soci majoritari de la coalició de govern no ha volgut anar més enllà i ha posat pals a les rodes en el procés d’elaboració de la llei.

Per mi, a nivell personal, i també pel conjunt del Departament, és una posició que ens costa moltíssim d’entendre perquè el moviment feminista sempre ha tingut molts debats però els drets humans no s’haurien de debatre. I els drets de les persones trans són drets humans. Qüestionar els drets de les persones trans, per part d’alguns corrents feministes, i a més amb arguments tan semblants als de l’extrema dreta i apuntant a qüestions que es poden rebatre fàcilment… És molt difícil plantejar avui un feminisme que no entengui tota la diversitat dels subjectes dones i que no sigui transinclusiu.

El valor de la llei és posar el consentiment al centre. Per tant només podíem donar-hi suport, i no aconseguim entendre com el PSOE ha estat disposat a tirar endavant una reforma amb el PP i en contra de la resta de forces polítiques d’esquerra, quan ni PP ni VOX es caracteritzen per defensar els drets de les dones.

Que aquest departament ha vingut per quedar-se. Que mai més hi hagi un Govern de la Generalitat de Catalunya sense un Departament d’Igualtat i Feminismes. Perquè això vol dir que les polítiques d’igualtat estaran a la primera plana de l’agenda política. Que tindran els recursos que es mereixen i que tindran la capacitat de fer aquest treball transversal en tots i cadascun dels departaments.