Fa uns mesos es va estrenar Falso amor a Netflix. Un reality en què cinc parelles es dividien en dues cases de vacances a República Dominicana, convivien amb solters/es que els temptaven constantment i, sobretot, havien de decidir si les imatges de les seves parelles a l’altra casa eren reals o falses. Molts dels vídeos havien estat manipulats amb una intel·ligència artificial anomenada Deep Fake. Guanyaria els 100.000 € del concurs la parella que més encerts sobre l’autenticitat de les imatges aconseguís, però el més refrescant de Falso amor és que hi havia parelles d’orientació sexual i identitat de gènere variades. Una, la de l’Alejandro i el Ramón. I l’altra, potser la més sòlida, va ser la del Rubén Correia i l’Isa Bermejo. Ell és un noi trans que ja era molt conegut a xarxes i Lambda l’ha pogut entrevistar.
Sobre el seu pas pel reality afirma (alerta, spoiler!): “Ha estat una experiència positiva. En cap moment em vaig sentir rebutjat, ni pel programa ni per cap company. Vaig explicar la meva transició perquè el programa va decidir que ho fes però després no va sortir en pantalla. Va ser una mica forçat. Quasi prefereixo que no sortís perquè no hagués estat natural!”.
“No em vaig sentir rebutjat perquè tampoc em va agradar cap noia del reality. Jo vaig anar-hi amb l’objectiu de sortir amb la meva dona i guanyar el premi, i em sento guai perquè al final m’he endut les dues coses”. I sobre la seva creixent notorietat, admet: “A dia d’avui, amb el pas pel reality hi ha gent del meu passat que ha tornat per felicitar-me. Però sovint són persones que quan les vaig necessitar no hi eren”.
També ens explica el motiu de ser influencer: “Quan era jovenet no trobava referents de persones trans. He volgut ser un referent donant a conèixer la meva transició, però sempre entenent que el col·lectiu trans és molt variat”. Una de les coses que més li agrada és el contacte amb famílies de nens i joves menors: “Em parlen un munt de persones de dins i fora del col·lectiu que volen aprendre i això també m’ajuda a demostrar que les persones trans som normals, que no estem boges”.
En Rubén té una sensació ambivalent sobre la representació de les persones trans als mitjans: “Som moltes persones trans les que hem decidit donar visibilitat, però a la tele sovint surten casos de persones que se’n penedeixen d’haver fet el pas. No dic que això no passi, però quedar-se amb aquesta imatge del col·lectiu és donar peu a que se’ns odiï, a generar més dubtes, a que se’ns titlli de bojos i malalts. Considero que hauria de ser tot el contrari. La tele arriba a moltíssima gent i hauria de fomentar la normalitat, hi hauria d’haver més persones trans parlant d’aquest tema amb naturalitat, sense crear confusió”.
Sobre la seva transició, assegura: “Va ser difícil donar el pas, vaig passar per una etapa en què vaig deixar de menjar perquè no volia que el meu cos es desenvolupés. Se’m va tallar la menstruació. Vaig estar ingressat en un hospital. Tot i ser diagnosticat amb anorèxia, no era això, era que no em volia desenvolupar com a dona. Fins que li ho vaig dir a la meva mare va ser una etapa complicada d’un parell d’anys”. Una etapa que per sort ja ha quedat enrere: “Amb la meva dona ens hem casat i estem intentant tenir nens a través de la seguretat social. És un gran projecte i ens fa molta il·lusió: he aconseguit crear una família i estar amb una dona meravellosa que em va conèixer per xarxes i no em va caldre explicar-li res”.
