La Xarxa de Servei d’Atenció Integral LGBTI+ de Catalunya és un servei integral i de proximitat per a persones que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de discriminació o violència per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. En aquest número de la revista, Lambda vol saber-ne més i entrevista una de les persones que millor la coneix, en Xavier Florensa, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya.

Premi Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat per les seves polítiques LGTBI+

Quan i per què va sorgir la idea de crear la Xarxa SAI?

Va començar fa sis anys i dona compliment a l’article 9 de la Llei 11/2014, que pretén donar respostes adequades, àgils, properes i coordinades a les necessitats de les persones LGBTI+ que hagin patit o estiguin en risc de discriminació o agressions.

La van crear del no-res o es van inspirar en altres serveis ciutadans existents?

Parteix de models com els SIATS o SIES en l’àmbit d’igualtat i lluita contra les violències com a marc de referència. Però a Xarxa SAI té un esquema de funcionament molt propi. És novedosa a nivell europeu i la comissió Europea la va distingir la Generalitat el passat mes d’abril amb el Premi Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat per les seves polítiques pioneres en la defensa dels drets LGBTI+

“La Xarxa SAI fa que la pròpia administració evolucioni i previngui futures situacions de discriminació LGTBIQ”

I com funciona exactament?

Són més de 100 oficines d’atenció molt arrelades a tot el territori, coordinades entre l’administració, els agents socials LGTBI+ i els policials. És interadministrativa, així, quan una persona presenta una incidència, es deriva segons si és competència municipal o de la Generalitat. També té un efecte transformador dintre de la pròpia administració, ja que si les demandes de les persones usuàries posen de manifest discriminacions de tracte dintre de les administracions, es procura corregir-les amb canvis administratius, formació al personal…

Ens pot posar alguns exemples?

Per exemple al Departament de Salut, atenen i acompanyen les persones a l’hora de gestionar la targeta sanitària amb el nom sentit. Això fa que la pròpia administració evolucioni i previngui futures situacions de discriminació. També a nivell educatiu, la USAV, Unitats de Suport a l’Alumnat en situació de violència, que sovint poden ser per causes de LGTBIfòbia. També treballem en el desenvolupament de l’assessorament comunitari, és a dir, grups de suport LGTBI+ com ara joves, gent gran, famílies, persones trans que les acompanyen i generen coneixement i xarxes de suport mutu. I són grups que és especialment interessant crear a llocs del territori a on no existien abans, cosa que sí existeix a les grans i mitjanes ciutats.

“Volem fer que sigui un servei fort i que ofereixi equitat territorial”

Quines són les demandes més habituals a les oficines SAI?

Informació, tràmits administratius, problemàtiques que es deriven als sectors corresponents, situacions de discriminació o violència per LGTBIfòbia. En aquests casos cal distingir si s’aborda per la via administrativa o la via penal. Abans moltes denúncies arribaven a través d’entitats, ara per la Xarxa SAI, perquè la gent la coneix més. També compta amb un servei d’atenció psicològica en col·laboració amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya amb personal especialitzat en temàtica LGTB. I, des del mes de maig, també atenció jurídica, per a donar resposta als delictes d’odi.

La Xarxa SAI té reptes de futur?

Sí. Tot i que hem implementat la xarxa a tots els municipis de més de 20.000 habitants, volem seguir ampliant les hores d’atenció i també volem seguir obrint nous centres a aquelles localitats més petites que no en tenen. També, que les persones que ara estudien el Postgrau en Polítiques d’Igualtat de Gènere a la Gestió Pública implementin els aprenentatges en els seus àmbits de treball. En definitiva, volem consolidar la Xarxa SAI i fer que sigui un servei fort i que ofereixi equitat territorial. Així farem prevenció del sexili i, per tant, les persones no hauran de marxar dels seus llocs d’origen per evitar la discriminació.

Vols llegir més?

En paper

Vols els nous números (o anteriors segons disponibilitat) en format paper? Te’ls enviem a casa..

Plometa col·laboradora

Col·labora

T’agradaria col·laborar amb la revista Lambda, fer articles, distribució…?