Pantalons amples, tops ajustats, ulleres futuristes, cabells decolorats i roba interior visible. L’estètica de finals dels 90 triomfa entre la joventut, que redescobreix i reinterpreta uns anys a les acaballes entre els dos mil·lennis. Pel que fa a la comunitat LGTBIQ+, mica en mica, aquesta guanyava visibilitat pública i trobava en la música una aliada per parlar de temes fins aleshores vetats. A continuació, algunes de les cançons i grups que cantaven des del col·lectiu al món:

T.A.T.U. – “All the Things She Said” (2002): El popular duet rus va provocar controvèrsia amb aquesta cançó sobre desamor entre dues dones. Va ser una de les primeres (i escasses) representacions obertament LGTBI a la música pop russa. Una llàstima que al final tot fos una estratègia de màrqueting.

George Michael – “Outside” (1998): La cançó va ser el primer single després que George Michael fos arrestat per “conducta immoral” en un lavabo públic (va intentar lligar amb un “poli” en uns urinaris públics). La lletra és una resposta irònica als esdeveniments i una “sortida” pública de l’armari.

Rufus Wainwright – “Gay Messiah” (2004): El cantant i compositor, obertament gai, satiritza en aquesta cançó la idea d’un “Messies Gai” que “cau de les estrelles del Estudio 54” i que ens fa “resar pels nostres pecats”.

Ellos – “Diferentes” (2001): El grup de Guille Mostaza i Santi Capote incloïen aquest tema al seu primer LP, “Lo tuyo no tiene nombre”. Un tema que ja des del títol deixa patent que no està dirigit a parelles “normals”.  Molt recomanable el duet, la cançó i el disc!

Fangoria – “Voy a perder el miedo” (1998): Aquest tema és un exalçament de la diferència i de no seguir la norma i s’inclou en el disc que va suposar el renaixement del duet, després de gairebé una dècada de desterrament dels mitjans mainstream. Començava el ressorgir de la que durant dècades ha estat una de les dives del col·lectiu.

The Gossip – “Standing in the Way of Control” (2006): Aquesta cançó és un himne d’empoderament i resistència. La cantant Beth Ditto és una icona queer i lèsbica. Trencadora per no complir els cànons estètics i no tenir un cos normatiu, va ser la líder d’una banda que va sortir de l’escena indie per trobar el seu lloc a les pistes de ball i als locals de la primera dècada dels 2000.

Shimai – “Trans-X” (2001):  El duet drag format per Sharonne (guanyadora de Drag Race) i Kyra va viure la seva època daurada als inicis del mil·lenni. Van tenir un programa de televisió propi, hits i fins i tot van intentar representar a Espanya a Eurovisió amb aquest tema disco l’any 2001. Sembla que el públic encara no estava preparat pel talent d’aquestes dues artistes. Si podeu, recupereu el vídeo a les xarxes!

Cher – “Believe” (1998):  Després de més de tres dècades donant titulars, la diva californiana tornava al número 1 amb un tema disco on, precursora com sempre, posava de moda l’autotune. Un himne d’empoderament que agafava el testimoni de grans cançons pel col·lectiu com “I Will survive” on, després d’un desamor, la protagonista se sobreposa a la situació i reafirma la seva fortalesa. Un hit de qualsevol pista de ball.