A vegades, hi ha realitats doloroses al col·lectiu LGTBI que són ignorades en el dia a dia, però que impacten de ple en el catàleg de lluites urgents i necessàries del col·lectiu. Una d’elles, potser de les més oblidades, és el necessari suport dels poders públics per promoure la inserció laboral d’un col·lectiu castigadíssim per prejudicis, mitges veritats o incomprensions com és el de les persones trans.

Producte de la invisibilització a la qual s’han vist sotmeses, ni tan sols hi havia dades fiables del veritable impacte de la desocupació en el món trans. Al principi, tímidament van anar sorgint enquestes que assenyalaven que el col·lectiu trans estava nou punts per sota d’altres col·lectius en la força de treball. A nivell europeu, segons l’Agència de Drets Fonamentals de la UE, el 42% de les persones trans espanyoles afirmen haver-se sentit discriminades en les seves cerques actives d’ocupació o en el seu entorn laboral.

Aquestes dades han fet despertar algunes administracions. I és que les dades a Espanya són aclaparadores. Segons el ministeri d’Igualtat, el 46,5% d’aquest grup poblacional està a l’atur.

Programes pioners – Yes, We trans (FELGTBI)

La FELGTBI, conscient de la necessitat de proveir eines útils al col·lectiu, va posar en marxa el programa YES, WE TRANS, que busca tant l’assessorament i acompanyament a la inserció del col·lectiu com donar a conèixer la vàlua, capacitats i professionalitat d’aquesta força de treball trans. Un aspecte a vegades enfosquit pels prejudicis i les idees preconcebudes.

No obstant això, l’estigma i les dificultats no sols afecten a l’hora d’aconseguir un treball, sinó que, tal com estableixen les enquestes, un 47% de dones trans han patit discriminació a la feina, la qual cosa provoca que un 58% de les persones trans decideixin no comentar la seva identitat en el centre de treball. El treball ha de ser continu per a obrir-se camí en mentalitats més tancades.

I per a això, l’esforç ha de ser, a part d’intens, extens, i intentar cobrir tots els territoris. Per a això, el Departament d’Igualtat i Feminismes i el d’Empresa i Treball s’han aliat en una campanya anomenada SOC-TRANS. Comprèn una sèrie de dispositius al llarg del territori català  que implanten en diverses oficines de treball del Servei d’Ocupació de Catalunya un dispositiu d’atenció especialitzada per als membres del col·lectiu, a més d’implementar instruccions per a la inscripció amb el nom sentit, sensibilització dels equips professionals i informació dels recursos. Referent a això, el Departament d’Igualtat i Feminismes acompanya  entitats i empreses per la incorporació d’aquestes persones alhora que els proporciona formació especialitzada, tallers grupals per a equips de treball i assessorament per a la incorporació d’aquests perfils professionals.

Un altre programa pioner de l’Ajuntament de Barcelona i que rep el nom de TRANSOCUPACIÓ porta realitzant una feina important des de fa ja molts anys. Acompanyament personalitzat amb un tècnic referent, derivació dins d’un itinerari personalitzat cap a accions de capacitació, formació o selecció, així com un seguiment de la inserció en cas d’ocupació reeixida, són algunes de las característiques del programa que es desenvolupa a les seus de Les Corts Activa- Cristalleries Planell  i Convent de Barcelona Activa. 

Com conscienciar l’empresa, el pas necessari

Com poder fer entendre a qui no escolta? Com explicar als empresaris els beneficis tant professionals com reputacionals de contractar persones del col·lectiu trans? Al principi seran pioners, gent que farà avançar en dignitat i integració al món.

La Federació Estatal ha creat una eina a la disposició de les empreses per orientar-les a l’hora de gestionar la diversitat afectiva, sexual, familiar i de gènere en espais de treball, anomenada EMIDIS, Empreses per la diversitat. La idea és que les empreses no estiguin soles en la seva lluita contra la LGTBIfobia i així evitar riscos psicosocials i prevenir l’assetjament laboral. Avui dia empreses destacades del país com Naturgy, Maersk, L’Oréal o Netflix en formen part. Només queden les PIMES…

Com conscienciar l’empresa, el pas necessari

Per il·lustrar aquesta realitat, Cherry Bouroncle ens narra en primera persona la difícil situació en què es troba el col·lectiu a la recerca d’un treball digne, i de quina manera s’estan superant resistències.

Quina creus que és la major dificultat que troba el col·lectiu trans en la cerca d’ocupació?
—Crec que hi ha més d’una dificultat per a la recerca d’ocupació i desigualtat en l’aspecte de les interseccions, perquè si ets trans i migrada i no has pogut desenvolupar-te en la professió desitjada per transfòbia, la teva experiència formal laboral per sobreviure s’ha basat principalment en treballs bàsics o fins i tot treballs sexuals.
Quan vols fer un canvi cap a més qualificació, és encara més complicat. Els criteris de selecció són més difícils i hi ha més prejudicis als processos de selecció. Recordo una entrevista on l’entrevistador em va comentar que una vegada havien contractat una persona trans i havia estat conflictiva, i això deixava malament al “teu col·lectiu”… Li vaig respondre que era una generalització que no hauria fet a d’altres col·lectius.
Aquesta necessitat de fer pedagogia davant la transfòbia no evident, combatre la ignorància de temes com el nom mort o nom sentit és esgotador, té conseqüències i constitueix un obstacle que cal preparar-se per a sobrepassar les entrevistes.

Coneixies algun dels programes o dispositius d’ajuda a la cerca d’ocupació en el col·lectiu?
—No els coneixia, però si és veritat que YES WE TRANS el vaig conèixer abans de la meva primera experiència laboral formal a Espanya, en una agència de recursos humans. Després, vaig començar en l’Associació ACATHi, de persones LGTBIQ+ migrades. Una vegada dins l’associació és on vaig conèixer més recursos.

Quan t’han contractat, has notat la pressió per no comentar la teva identitat? Has rebut comentaris ofensius, insinuacions?
—No, no ho he notat. De fet era un treball aparentment molt tolerant ja que hi havia una espècie de màrqueting de “Mira que guais som que tenim treballant una dona trans migrada”. Però sí vaig sentir una pressió per ressaltar, ja que m’havien “donat l’oportunitat” tal com va dir el meu cap. I aquesta és una situació general de les persones migrades i volem mantenir aquests treballs, ignorant drets, fins i tot.
Si a això li sumem la part de dona trans migrada, la sensació de no poder perdre l’oportunitat com si fos l’única és massa forta.