El president d’honor, fundador del Casal Lambda i heraldista, Armand de Fluvià, ha mort avui als 92 anys. Considerat un dels principals activistes en favor dels drets del col·lectiu homosexual de Catalunya i de l’Estat Espanyol, Fluvià va néixer a Barcelona el 1931. Fill de la burgesia catalana, als 30 anys va assumir la seva orientació sexual en una època en què no era gens fàcil fer-ho: durant la foscor i la repressió del franquisme. Capdavanter de l’activisme LGTBI a casa nostra, sempre recordava una idea: “Sense lluita no aconsegueixes res“.

A la clandestinitat va posar en marxa la revista de temàtica homosexual Aghois. I no sense perill, ja que amb l’ajuda d’altres companys imprimien la publicació en una multicopista a la carbonera de casa de l’Armand, un acte completament perseguit a l’època. El 1970 va iniciar el Moviment Gai a l’estat espanyol amb la fundació del Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), posteriorment va crear el Front d’Alliberament Gai de Catalunya i després l’Institut Lambda (posteriorment Casal Lambda), a on hi ha continuat participant fins els darrers moments de la seva vida.

En aquesta entrevista que podeu escoltar més amunt, amablement concedida fa uns anys a la biblioteca de casa seva, Armand de Fluvià analitzava la realitat del col·lectiu LGTB. A l’Estat Espanyol va ser aprovada la llei de matrimoni homosexual i adopció l’any 2005, cosa que equiparava tots els ciutadans, fos quina fos la seva orientació sexual, quant a drets civils. Bona notícia, doncs.

Tot i així, Fluvià advertia molt lúcidament que a la societat continua havent-hi homofòbia i cal seguir lluitant per eradicar-la: “[la societat] ha canviat tant… però ha canviat perquè hem lluitat. Sense lluita no aconsegueixes res. Les dones han aconseguit els seus drets perquè han lluitat; els negres, perquè han lluitat; i nosaltres, també. Per tant, ara és la lluita contra l’homofòbia, o sigui, canviar la ment. I els aparells ideològics més importants són la família, els mijtans de comunicació i l’educació“.

També repassa alguns dels moments més significatius de la seva biografia com a activista LGTB i reflexiona sobre la difícil situació de les persones homosexuals durant el franquisme (als anys 70 continuaven sent marginats i empresonats per mitjà de la Ley de peligrosidad social).

Per aquests i altres motius, l’any 2000 l’Armand de Fluvià va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i l’any 2020 amb la Medalla de Oro del Ministerio de Igualdad a la promoción de los valores de igualdad. El vídeo anterior mostra la cerimònia de lliurament de la Medalla d’or, a l’Ajuntament de Barcelona. Unes imatges que no només posen de manifest l’estima i el reconeixement que diferents membres del col·lectiu LGTBI i de la societat en general sentien envers l’activista barceloní, sinó les seves pròpies reflexions sobre l’homofòbia.

Durant la seva llarga i intensa vida, l’Armand de Fluvià ha lluitat per fer, d’aquest, un món millor. I sense cap mena de dubte, ho ha aconseguit. Adeu, Armand. Gràcies, Armand.