Si hi ha una persona que nedi al remogut mar de les pantalles com peix a l’aigua és en Gabriel J. Martín. I no només ho diem perquè manegui Instagram, X, Facebook, Tik Tok o Grindr millor que un triler de les Rambles, sinó perquè també excel·leix en les fines arts del Youtuberisme.
És un psicòleg 360º i tant te’l pots trobar de ponent en un congrés de psicologia com ballant al Cangrejo vestit amb una samarreta que porti l’eslògan ‘Posh Bear’. En Gabriel aplica tot el seu savoir faire als vídeos que penja al seu canal de Youtube, a on té 92,2K seguidors/es, per practicar el molt necessari art de l’infotainment.
I és que aquest mix d’informació i entreteniment no és poca cosa. En un món en què la desinformació i les fake news circulen a súper alta velocitat, l’existència d’un canal de Youtube com el d’en Gabriel J. Martín, que parla d’afirmació LGTB, de malalties de transmissió sexual, dels tipus rars que et pots trobar a la sauna, del chemsex, o de l’ús racional de les xarxes socials, suposa una eina molt valuosa.
El col·lectiu LGTBI, que sovint pateix d’una autoestima deteriorada a causa de la LGTBIfòbia que històricament ha patit, es relaciona entre si des de fa anys mitjançant la pantalla del mòbil i a través d’unes xarxes socials que requeririen una autoestima força alta per a gestionar-les sense frustracions. I per a fer-ho cal tenir un bon nivell d’autoestima i d’educació digital.
Aquesta alfabetització mediàtica és una de les grans troballes que últimament ha afegit al seu mític leitmotiv reafirmatiu de ‘¡Quiérete mucho, maricón!’. En Gabriel acostuma a dedicar un dia a la setmana a enregistrar els seus vídeos i en ells procura donar resposta a les preguntes, les pors o les angoixes dels seus pacients i followers, la majoria homes gais. I en els darrers anys, la dificultat per a socialitzar a través de les apps per a lligar s’endú el premi honorífic.
Amb freqüència ens frustrem, ens enfadem o ens sentim estafats/des per la gent amb qui coexistim a Instagram, Grindr o Scruff perquè no hi fem una mirada crítica, perquè no entenem que aquest aparador de vides i cossos estupendíssims és sovint un biaix producte de l’algoritme de l’app de torn, orientat a fer-nos-hi passar el major temps possible i que consumim. Doncs això ja ho podem aprendre amb els seus vídeos i amb el seu llibre Grindrburgo (y otros barrios), que també té versió digital en cas que no puguis desenganxar els dits i els ulls de la pantalla del teu mòbil.
