Entrevista a Marisa Martínez, @LaMichiAutista

Creus que estar dins de l’espectre autista afecta la relació amb el gènere i la sexualitat?

Diversos estudis recents apunten que les persones autistes tenen 8 vegades més probabilitats de tenir una identitat de gènere o orientació sexual diferent de la norma. També hi ha un concepte anomenat autigender que defineix la relació que té el fet de ser autista amb l’impacte que genera sobre la percepció de gènere. És possible que, pel fet de que les persones autistes no entenem els constructes socials ni els integrem automàticament, tampoc no integrem els rols de gènere. En general no em fa res que se’m dirigeixin com a dona. De petita ho posava en dubte, però amb els anys no em fa res que em diguin que soc dona, ni que se’m refereixin amb pronoms masculins o neutres. N’estic segura que ve influenciat per ser autista, ja que per mi el gènere és un constructe social i no m’importa gaire.

Penses que l’autisme pot suposar dificultats en l’àmbit sexual?

L’esfera sexual, quant a la part d’hipersensibilitat sensorial pot ser una arma de doble fil. Pot ser positiu tenir la capacitat de sentir molt els estímuls, una petita carícia pot ser un gran plaer, un orgasme ser molt impactant, però també pot ser un infern d’estímuls, sentir-los massa ens pot desbordar. Des del punt de vista de les relacions interpersonals, tot agafa una capa extra de complexitat. Les persones autistes tenim dificultats a l’hora de detectar el context social, d’interpretar les reaccions de la gent i de seguir els constructes socials.

La discriminació per ser neurodivergent influeix la reacció dels altres en sortir de l’armari?

D’això se’n va parlar breument en un seminari del CERMI, on diverses persones amb discapacitat i dins de la comunitat LGTBI+ parlaven de la seva experiència. De vegades els era més fàcil dir que estaven dins del col·lectiu que dir que tenien una discapacitat. Per a les persones on més fàcilment es percebia una discapacitat, alguns deien que va caldre fer un treball per entendre que podien tenir una discapacitat i formar part del col·lectiu, i d’altres deien que formar part del col·lectiu encara ho complicava tot més. És tan difícil que creguin que soc autista com que soc bisexual. Algunes persones diuen que no semblo autista o que dec ser una autista amb un nivell d’afectació molt lleu, igual que em diuen que com que tinc parelles que són nois cisheteros soc heterosexual però “encara no ho he vist”. Segons aquestes persones, com no encaixo en el seu biaix sobre què és ser autista i bisexual, no soc ni una cosa ni l’altra.

Ser autista pot afegir una capa de dificultat a l’hora de tenir fills o d’adoptar? 

En alguns llocs es pot veure com una incapacitat per cuidar els fills. Et pots trobar amb una clàusula que t’invalida directament la capacitat de ser pare/mare. Molts progenitors de nens autistes s’han adonat que ells mateixos també són autistes perquè hi ha un component genètic molt alt, i han estat molt bons pares i cuidadors. Ara bé, “fins fa poc, els pares podien decidir esterilitzar als seus fills autistes”. Si aquesta llei seguís activa, potser a mi m’haurien deixat tenir fills perquè “semblo més funcional”, però si pensessin que “no estic bé del cap”, em podrien negar l’opció de decidir què fer amb el meu futur reproductiu. I això és molt semblant a negar l’accés a l’adopció. La meva conclusió és que algunes capes de dificultat les afegeix la societat i no la persona autista.