El moviment LGBTI basc ha denunciat l’homofòbia en el cas de l’assassí que va matar cinc homes gais o bisexuals a Bilbo el 2021 i que va saltar a l’opinió pública el 2022, quan qui havia de ser una nova víctima va poder escapar i denunciar-lo. Si bé no es considera que l’homofòbia fos la motivació principal de l’assassí, les diferents organitzacions LGBTI entrevistades sí que aposten per considerar que l’homofòbia és una de les variables d’aquest cas. “Si bé el mòbil eren els diners, per què no s’apropava o matava dones o homes heterosexuals? El modus operandi que va realitzar amb la víctima, que es va poder salvar del seu intent d’asfíxia, és el mateix que la dels altres cinc homes assassinats. Quants homosexuals han d’assassinar perquè es considere delicte d’odi? Potser cinc no són suficients?”, indica Daniela Becerra, activista d’EHGAM Bilbo. L’Observatori Basc LGBTI, que està en l’acusació popular, demana l’aplicació de l’article 22.4 del codi penal —el que esmenta l’orientació sexual— i traïdoria.
“Nelson David M.B va ser sentenciat a set anys i mig de presó per tractar d’asfixiar en dues ocasions una de les víctimes. La resta dels cinc casos, que van ser catalogats com a morts naturals per l’Ertzaintza en un primer moment, no van ser considerats com a causes incriminatòries en el judici de la persona que va poder escapar”, explica Becerra, “tot i que la forma de procedir va ser la mateixa”. L’activista dona un perfil dels assassinats: “eren homes de certa edat que vivien sols, que usaven aplicacions de contactes entre homes i en els seus comptes corrents han detectat moviments a favor de l’assassí”.
Becerra indica que si no hi hagués hagut una persona que va poder escapar-se i denunciar-lo, “l’assassí seguiria lliure i matant, i la policia seguiria catalogant els casos com a morts naturals”, afegeix. “La reacció política i social va ser la d’espectacularitzar i, alhora, traure la importància que el cas es mereixia. Seria diferent si les persones assassinades haguessen estat dones o homes heterosexuals”, indica la militant d’EHGAM, que acusa els mitjans de comunicació de ser els grans aliats de les institucions, promovent el morbo i culpabilitzant les víctimes “a partir de crear un discurs de qüestionament de les pràctiques no normatives”. L’argumentació, segons l’activista, anava en la línia de “si no haguessin usat apps, no li hagués passat el que li va passar”, i afirma que el que realment va passar és que “les institucions, els mitjans i la societat van donar l’esquena” a les víctimes.
“Per què es fan judicis diferents, quan es podrien haver agrupat els casos en un únic procés? Cap dels jutges es va voler inhibir”, afirma Oscar Arroyuelo, de l’Observatori Basc LGBTI, que explica que estan aconseguint la reobertura d’un cas a partir de presentar recursos a l’Audiència Provincial de Bizkaia. L’activista indica que “si no haguéssem fet pressió com a acusació popular, els casos estarien tancats perquè no hi havia interès en investigar en profunditat. Quan ens vam personar s’havien sobresegut dos dels casos, malgrat que hi havia clars indicis de vinculació entre ells”, explica Arroyuelo. “L’assassí s’ha identificat com a membre del col·lectiu i consta que abans de cometre els assassinats havia tingut relacions sexuals amb les víctimes, per la qual cosa l’homofòbia interioritzada és un altra de les claus del cas”.
El tractament mediàtic
Per Ikoitz Arresse, diputat de Bildu que ha registrat diferents preguntes al Parlament Basc al respecte de l’abordatge del cas per EITB —la televisió pública basca—, el tractament mediàtic ha estat sensacionalista i l’ha titllat de “pornoperiodisme”, molt similar al discurs que es transmetia des de la policia o els jutges. “S’ha posat el focus en les víctimes, en la seua orientació sexual, en les aplicacions que utilitzaven… tot això per donar-li dramatisme als assassinats com si d’una sèrie de Netflix es tractés”, explica. “Això ha impedit que hi haja un debat social seriós, amb presència del moviment LGBTI i que tinga una perspectiva en drets, i s’ha focalitzat en generar terror dins del col·lectiu”, indica Becerra.
El tractament estigmatitzador té un efecte negatiu “en les víctimes, en el seu entorn i en el de les persones LGBT” ja que “revictimiza les victimes”, perquè se les culpabilitza, explica Arrese. “Semblava que el problema fos que la gent quedés a partir d’aquestes apps”, indica Amets Martínez, d’Ikusgine, l’Observatori de Vitoria-Gasteiz. I en aquest context, Ikusgune va decidir traure un comunicat cridant a no generar terror per part d’institucions i mitjans i va publicar una guia de mesures de seguretat en cas de tenir cites sexuals per apps. “Aquella guia va tenir recorregut i va generar alleujament entre els usuaris”, afirma. Des d’Ikusgune també van compartir en xarxes socials el Codi Deontològic i d’Autorregulació per a la Publicitat i la Comunicació No Sexista, Begira, impulsat per l’Institut de la Dona Basc, “unes recomanacions que nosaltres pensàvem que podíem aplicar al cas, com ara cuidar a les víctimes i que ens va servir per interpel·lar a EITB”, explica Martínez, que també denuncia una component racista que genera morbo informatiu en tant que l’assassí era migrant.
Per a Arrese, titulars como “El asesino de gais” o “El caso del asesino de Grindr” posaven el focus en la víctima, les apps o en els detalls morbosos del modus operandi de l’assassí. “El que es buscaven els mitjans era el retrat d’un col·lectiu gai, promiscu, que té moltes infeccions de transmissió sexual i que posa en risc la seua vida per falta de responsabilitat. Un relat que va ser iniciat per Correo i seguit per molts més mitjans”, indica l’activista d’Ikusgune. Per Arroyuelo, de l’observatori basc, coincideix amb les crítiques: “En un primer moment el tractament informatiu van ser nefast, sensacionalista, s’identificava les víctimes i hi havia una obsessió pels detalls morbosos”. Però també reclama que “gràcies als mitjans, el tema ha sortit al carrer” i creu que el fet que el moviment LGBTI haja reaccionat i es conega que la interrelació entre els casos ha fet modificar el tractament informatiu.
L’observatori basc ha fet una feina de treballar amb els mitjans per sensibilitzar-los, evitar la revictimització i abordar els estereotips i l’estigma del discurs mediàtic. Van convocar a 20 mitjans —tan variats com EITB, COPE, RTVE i Telecinco— a principis de març per debatre sobre l’abordatge mediàtic del cas. L’activista explica que han trobat en molts periodistes “una disposició oberta” i el reconeixement de les errades, per això estan engegant “un treball coordinat amb els mitjans per aprendre mútuament”. L’objectiu final és poder elaborar conjuntament un document de recomanacions sobre com informar en casos de violència LGBTI-fòbica i en general sobre el col·lectiu i evitar que torne a passar.
