Això de l’actor Omar Banana ja és un secret a veus. Una mirada color mel i una vis còmica indubtable que ha anat conquerint els cors del públic LGTIB+ fins a posicionar-se com un dels actors de la seva generació. Una carrera amb sèries com Veneno, amb pel·lícules com Te estoy amando locamente, on explora el seu costat més dramàtic. Avui parla amb Lambda sobre les seves impressions del cinema, de la vida, del col·lectiu LGTBI+ i del seu futur.
“Amb Te estoy amando locamente La gent surt del cinema dient “tinc ganes de lluitar””
Un sempre espera la millor sort dels seus projectes, però t’esperaves tot l’èxit que ha tingut Te estoy amando locamente?
Pel que anava, sabia que tindria ressò, com ho va tenir Veneno i ha significat coses molt boniques per a moltes persones. El que m’ha agafat de sorpresa és la força de les recomanacions del públic i el boca-orella més enllà de la promoció de la pel·lícula. I és que és una pel·lícula que no parla de víctimes sinó que parla d’herois. La gent surt del cinema dient “que bonic” i “tinc ganes de lluitar”.
És un film que es va poder veure en primícia a la MOSTRA FIRE i en la qual interpretes a Miguel que, encara que innocent, és determinat i lluitador. Quant li ha posat Omar Banana a aquest personatge que lluita per un món millor?
Al principi de tot, el director es va plantejar ficar una trama romàntica al meu personatge, però es va descartar, justament perquè no era una pel·lícula sobre enamorar-se, sinó de ser. No es tracta tant de la idea “estima qui vulguis” sinó de “sigues qui ets”. I defensar-ho. Això engloba més tot el col·lectiu i representa el que penso.
Te estoy amando homenatja les lluites de les quals venim. Quines lluites queden pendents, en la teva opinió, avui dia?
Crec que la lluita per la visibilitat trans va avançant en l’audiovisual, erradicant la imatge que mostrava de prostitutes o patidores. També important el tema de les persones no binàries, persones que avui dia, se senten “marginalitzadis” en nombroses ocasions.
“El meu personatge Miguel és una espècie de Fer de Física o Química”
En alguna entrevista vas comentar que eres fan de Física o Química. Creus que pots estar fent el que Fer (Javier Calvo) va fer per tota una generació de gent LGTBI+ a Espanya? Et vindria de gust veure la història de Miguel en els col·legis?
M’encantaria veure-ho. Hi ha una cosa de la qual m’estic adonant ara i és que Miguel és una espècie de Fer, de referent que representa molta gent. A mi em representa i a molts com jo. M’encanta aquest símil que fas de FoQ. De petit, jo somiava que era el millor amic de Fer. I m’encanta pensar que passi el mateix amb el protagonista de Te estoy amando locamente.
Parlant de Javier Calvo i de Javier Ambrossi, quina fantasia, interpretar a Manolito a Veneno i un xofer rosa a Paquita Salas… Què et van aportar aquests projectes que, poca broma, van arribar fins a Rupaul als Estats Units?
Rupaul? De debò? És heavy veure gent que admires veient el teu treball. Jo veia Paquita Salas a casa meva i somiava formar part d’una sèrie així. Fer aquest personatge va ser una meravella que em va obrir moltes portes.
I ara amb Marco Polo, un jove amb problemes que ha d’afrontar la mort del seu germà… una pregunta senzilla: drama o comèdia?
Jo prefereixo el drama, perquè la comèdia em fa respecte. Però m’encanta que em truquin per fer comèdia amb gent tan bona com hi ha a Espanya. En Marco Polo era aixecar-me i ficar-me al llit plorant. Però quan veig el resultat, considero que m’ha ensenyat molt a nivell personal. Va ser un rodatge amb poc pressupost, moltes seqüències i una marató diària de sentiments.
Una nominació als Goya seria un gran colofó a una carrera prometedora, amb sèries com Amor Superdotado del desaparegut Roberto Pérez Toledo. Quines altres joies hi ha en aquesta filmografia?
Moltes, però sempre he pensat que el millor està per venir.
“Com Chihiro, jo també estic en una cerca constant per trobar el lloc al qual pertanys”
Obrim la caixa dels desitjos dels cineastes LGTBI+ del món. Tria tres directors/res i tres pel·lícules que recomanaries…
Per descomptat, Almodóvar, ja que he crescut amb el seu cinema i adoraria formar-ne part. Dolan també em flipa. I de directores, Isabel Coixet, que és algú molt queer i m’encanta el seu cinema. De cine recomanaria Pride, Mommy i malgrat les crítiques, a mi m’apassiona Call me by your name.
Finalment, defineix el teu moment actual amb un personatge d’animació: Ariel, Mulan o Chihiro?
Chihiro és el meu personatge preferit de tots els temps. I com ella, jo també estic en aquesta cerca constant, com molta gent del cinema. I m’agrada la necessitat de trobar les arrels, la casa, el lloc al qual pertanys.
