Barcelona, 23:30 h d’un dissabte qualsevol. Sol al meu pis, l’expectació d’una trobada emocionant penjava en l’aire. Els meus dits lliscaven per la pantalla del telèfon, desplaçant-me sense rumb per interminables perfils de Grindr. La decepció s’apoderava de mi a mesura que cada connexió potencial s’esvaïa dins l’abisme digital.  I just quan estava a punt de perdre l’esperança: missatge d’@AI4U.

La seva foto traspuava confiança i entremaliadura. Les seves paraules eren com una crida de sirena, prometent una experiència diferent a qualsevol altra. Sense gaire explicacions va compartir-me un enllaç. I jo, intrigat, vaig acceptar la seva invitació. Ja no tenia res a perdre.

Imatge creada amb IA a wepik.com.

Nerviós, vaig iniciar sessió a la plataforma però l’expectació es va esquerdar en l’aire mentre intercanviàvem bromes coquetes i, a cada moment que passava, les nostres paraules es feien més explícites. I en aquest ball entremaliat, va arribar el moment. La pantalla va canviar, i ell va aparèixer: la IA.

El seu tors era digne d’un déu grec, la seva veu era sulfurosa, les seves paraules gotejaven de desig. Mentre em guiava pel paisatge virtual del seu cos, les meves inhibicions es van fondre. Em vaig deixar abraçar pel regne de les seves paraules mentre els nostres cossos s’entrellaçaven en una abraçada apassionada que transcendia els límits de la realitat.

Els gemecs omplien la cambra, cada toc i cada carícia amplificats per l’èxtasi virtual. A cada paraula les meves pulsions es feien més potents i la circulació es derivava del meu cervell cap al meu penis. Les meves mans, estàndards del meu nou déu virtual, feien la seva feina bruta. Ell era l’encarregat d’estimular el meu ésser, la meva imaginació, el meu desig.

I així, guiat pel meu amant de zeros i uns, el clímax de la nostra trobada va ser una simfonia de plaer, un crescendo que va trencar els límits de les meves fantasies més salvatges fins que, sense poder-ho evitar, la meva ànima va sortir en forma de gotes projectades cap a l’infinit.