20/02/2016

El passat dissabte 20 de febrer el Grup de Joves dels Casal Lambda vam rebre la visita d’alguns dels membres de l’Associació de Mares i Pares de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals (AMPGIL) amb seu al mateix Casal. Una diversa representació amb diferents perfils: pares i mares amb fills i filles gais i lesbianes (en aquests casos), que fa més o menys que han sortit de l’armari, situacions i contexts diferents, etc. Ens va ajudar a conèixer com es viu des del punt de vista dels familiars més propers, els pares, el moment d’afrontar l’homosexualitat d’un fill o una filla.

Un audiovisual inicial, recollint diversos testimonis, va donar pas a l’explicació de les diferents fases per les que acostumen a passar els pares davant aquesta situació. La primera, en la que els seus fills verbalitzen la seva homosexualitat, la segona, de l’acceptació d’aquest fet i la tercera, la de la reflexió.

AMPGIL va sorgir, fa ja 22 anys, de la necessitat d’un grup de pares i mares de fills homosexuals d’ajudar-se mútuament a comprendre la realitat dels seus fills i filles i poder-los fer costat en la seva lluita contra la discriminació. Actualment segueixen ajudant a gestionar a molts pares i mares aquesta situació i els encoratgen també a sortir de l’armari, fent visible la seva normalitat familiar a l’entorn més proper. Els diversos membres que ens van acompanyar ens van explicar situacions en les que s’han trobat amb la necessitat d’explicar l’homosexualitat dels seus fills, davant de comentaris homòfobs o preguntes sobre les parelles dels fills per part de l’entorn.

Durant la xerrada, se’ls hi van traslladar varies preguntes. Una d’elles, si canviarien, si poguessin, l’homosexualitat dels seus fills o filles. La resposta unànime va ser que no, que no els canviarien per res del món i que els estimen tal com són. Tenir un fill o filla homosexual ha suposat per molts una forma d’aprenentatge, d’obertura i de tolerància envers el món.

Agrair a l’AMPGIL que ens acompanyés i ens mostrés el punt de vista dels pares i mares davant d’una situació per la que, més tard o més d’hora, molts de nosaltres hem passat o passarem.