Diumenge 15 de Maig de 2011
Quedem de 8.45 a 9:00 a la sortida exterior de la estació de metro Linea III de Plaça Espanya, al començament de la Avda.Paral.lel. Caminarem per la Avda.Maria Cristina per anar pujant amb tranquilitat (i escales mecàniques) fins el lateral del Museu Nacional d´Art de Catalunya (MNAC), on visitarem l’antic jardí de l’Institut Botànic, creat en 1930 per Pius Font i Quer i seu de l’Institut fins el 1991, any en que es va traslladar a la seva nova ubicació a la banda sud de Montjuïc, a l’empenta dels jocs olímpics. Al tractar-se de una ubicació enfonsada, aprofitant l’espai deixat per les antigues pedreres utilitzades des dels temps dels romans, disposa d’un microclima protegit, més fresc i humit, que permet el desenvolupament d’espècies eurosiberianes – en front de les espècies mediterrànees que caracteritzen el jardí actual.
A l’altre costat del jardí hin ha l’Estany de la Foixarda, de origen accidental per inundació de una altra de les pedreres, on podrem veure una colònia de tortugues d’aigua mauremys leprosa formada por animals domèstics abandonats que se han aclimatat amb éxit. Si exceptuem el Besòs i el Llobregat, aquesta llacuna és la zona humida més important de la ciutat de Barcelona.
Creuant per devant del MNAC ens acostarem als Jardins del Teatre Grec que és el nom que té avui la Rosaleda Amargós , amb una excelent vista sobre la ciutat. Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, qui també va dibuixar mols altres espais enjardinats de la muntanya. La misió principal de la Rosaleda Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -pertanyent al Jardí Laribal i ubicada en el lloc on ara hi és la Fundació Miró- amb la part baixa del Passeig de Santa Madrona i els palaus de la Exposició Internacional de 1929 situats en aquesta zona, salvant en total 44 metros de desnivell. Lamentablement, l’edifici de la Fundació Miró va desfer tota la part superior d’un espai ara protegit.
Pujarem cap a la part final del jardí per les escales inspirades en el Generalife de l’Alhambra, per arribar a la Avda de l´Estadi que seguirem fins el següent jardí, dedicat a Mossèn Cinto Verdaguer, de plantas bulboses, amb una magnífica col•lecció de plantes acuàtiques. Aquests jardins es van fer el 1970 sobre una antiga pedrera. Citant la web oficial de Parcs i Jardins “El Jardí de Mossèn Cinto Verdaguer és, amb diferència, un dels més bonics de Barcelona. La combinació de les diverses floracions i els canvis estacionals de les fulles dels seus arbres, donen a aquest espai dedicat a les plantes bulboses, rizomatoses y acuàtiques, un cromatisme excepcional. Cada estació té el seu encant i el seu color. La serenitat i disseny paissatgístic del lloc justifiquen por si sols una visita”. Possiblement hi veurem els darrers Iris en flor i els primers nenúfars.
La darrera parada serà un altre jardí dedicat a un important poeta català, Mossèn Costa i Llobera. Els jardins es van crear a finals dels anys 60, sota la dirección del jardiner tècnic municipal, profesor de la Escola de Jardineria de Barcelona i cactòleg català Joan Pañella . Estan ubicats en un espai que no havia estat una pedrera sinò que havia estat ocupat per bateries antiaèrias. Des dels seus inicis, el recinte ha estat dedicat a col•leccionar i exposar cactus i altres plantes suculentes i tropicals, donada la seva orientació (zona de Miramar, Sud-est) i la seva pendent que propicia la vida d’aquestes plantes. Fa anys era recomanable repetir la visita de nit, doncs moltes flors de cactus s’obren de nit para atreude els ratspenats, pero ara és complicat accedir-hi amb les noves tanques, les càmeres de seguretat i la colònia de okupas que viuen sota el passeig amb plantes trepadores. D’altra banda, ara es pot passejar sense por de rebre una pluja de perdigons, un cop clausurat el club de “tiro al pichón” que hi havia més amunt.
Al llarg de la sortida hi haurà temps per descansar en alguna terrassa, esmorzar o fer el vermut. Una cop finalitzada la visita, baixarem des dels Jardins de Miramar fins la estació de metro de Drassanes Linea III.
Qui vulgui pot quedar per dinar plegats en algun restaurant de la zona, i a la tarda, el BALL DEL CASAL.
