 |
Alguns ho deixen caure al sopar de Nadal davant de tota la família, d’altres preparen el terreny i troben el moment més idoni; i també hi ha qui, sense dir-ho directament, va deixant pistes. Hi ha moltes maneres de sortir de l’armari, i cadascú ho viu d’una manera diferent. D’això i de moltes altres qüestions relacionades vam parlar ahir el grup de joves del Casal, amb l’ajuda del Daniel Toro i el Joan Cetó, terapeutes sexuals i de parella, que ens van parlar sobre aquest moment tan simple, però a l’hora transcendent, en la vida de qualsevol noi o noia homosexual.
Durant la presentació van sorgir temes de debat molt interessants, com ara els aspectes positius i negatius de fer aquest pas, la importància d’uns referents positius que ajudin a normalitzar el fet homosexual (que els armaris no tinguin raó de ser), i com pot afectar les nostres relacions personals, familiars i de parella.
Tots vam tenir l’oportunitat de compartir la nostra experiència i reflexionar sobre si calen o no els armaris, qui ens hi fica i perquè (potser som nosaltres mateixos?), com les etiquetes “homosexual” i “heterosexual” ens defineixen (o no), i sobre el compromís que adquirim envers els altres quan decidim donar el pas de sortir-ne.
El debat va continuar posteriorment, ja d’una forma més distesa, mentre sopàvem en un conegut restaurant xinès del centre de Barcelona. Tot plegat, un dissabte carregat de reflexions i emocions, i per la majoria de nosaltres, com diuen en anglès, a trip down memory lane.
