A ningú se li escapa la importància que a nivell mundial pot tenir  la proclama feta pel presidents dels Estats Units, Barack Obana, declarant el mes  de juny “Mes de l’Orgull Gai” a símil de la que va tenir, tot i que a escala més reduïda: l’Amèrica llatina, el reconeixement a l’Estat espanyol, per part  del govern de José Luís Rodríguez Zapatero, dels matrimonis entre persones del mateix sexe, que va fer tremolar el mateix Vaticà -avui un cau de sacratíssimes intrigues i ganivetades a discreció- temorós d’un possible efecte contagi. No cal dir que tot el que passa a Nord-america adquireix ressò mundial. És per això que la proclama del president Obama, tot i que no sigui la primera, pot tenir una gran influència -i en positiu per a nosaltres- en tot el planeta. Perquè esborrona només de pensar que en 80 països l’homosexualitat és encara perseguida i en una mitja dotzena dels quals fins i tot castigada amb la pena de mort. I és cap aquest punt esgarrifós on voldria centrar l’atenció, perquè crec cada aplicació d’aquestes penes de mort hauria de ser considerada un crim contra la humanitat i els seus responsables perseguits, detinguts i portats sense contemplacions davant del Tribunal Penal Internacional per a ser jutjats. Lluitar per aquest objectiu, per missió impossible que sembli, hauria de ser avui la principal ambició de les associacions lgbt dels països on l’homosexualitat està ja normalitzada, a part de la lluita domèstica contra l’homofòbia que cadascuna pogués menar.

Fa tremolar només d’imaginar la situació en que es troben els gais i les lesbianes en el països sorgits de la desintegració de l’antiga Unió Soviètica, inclosa la mateixa Rússia, que han passat de ser colpejats per la banda esquerra a ser-ho per la dreta, sense poder gaudir de cap respir alleujador. I, no cal dir, la situació esgarrifosa en què viuen immersos els gais i les lesbianes en el món musulmà, sense “Primaveres” que valguin, ni per a ells ni per a les dones, lesbianes o no, i on més s’aplica la pena de mort. Toquem fusta perquè la famosa “Primavera Àrab” no acabi sent un sortir de les flames per a caure a les brases.

Sense deixar d’esmolar les eines, per tal d’ajudar com sigui totes aquestes persones que encara no poden gaudir públicament d’una vida afectiva plena, d’acord amb els seus sentiments, celebrem nosaltres que podem el 28 de Juny amb alegria. Perquè, en tenim motius!

Joan d’Urgell

 

Text íntegre Proclama