Aquest any, tornem a sortir al carrer un 26 d’abril per a reivindicar la nostra visibilitat i la de totes aquelles que encara estan amagades.

La paraula visibilitat, derivada del llatí visibilitas, indica una qualitat: La de poder ser vista, qualitat que a les dones LTB encara se’ns nega. Ens queda molt camí a recórrer per tal d’aconseguir la plena igualtat i el reconeixement social. Seguim i seguirem reclamant el nostre lloc com a dones lesbianes tant dins de l’espai públic i visible com dins els espais privats; així com en tots els àmbits socials. Encara que molts s’esforcin en silenciar-nos i a amagar la nostra existència, nosaltres seguirem lluitant per “Okupar el nostre espai”.

Cal denunciar la lesbofòbia social i institucional que patim les dones lesbianes: Des de la negació dels drets bàsics (com la maternitat), fins als episodis de violència dels quals som objectius constants, especialment, d’aquests que consisteixen en constants microagressions que es repeteixen diàriament, empitjorades pel silenci i la invisibilitat a que ens veiem abocades social, cultural i sexualment.

Diem NO a la presumpció d’heterosexualitat i a l’heteronormativitat imposada, la diversitat sexual i de gènere ha de ser presa en compte, respectada i valorada. Així mateix, denunciem també la discriminació que patim a causa d’aquestes en els àmbits educatius, laboral, socials i sanitaris:

– Ens oposem a una educació que perpetua l’heteronormativitat, ignorant i invisibilitzant a totes les persones que no es sotmeten a aquesta matussera estàndarització. Lluitem i ens rebel·lem davant el bulling LGTBIfòbic, la intolerància, la burla i la crueltat constants i que condueixen a successos tan atroços com el suïcidi, especialment entre els adolescents.Exigim mesures contra l’assetjament escolar i en favor de la visibilització d’aquesta diversitat: Demandem un sistema educatiu que contempli la diversitat afectiva i sexual i tingui en compte les diferents identitats de gènere, escapant del binomi home/dona que ara s’imposa. Així mateix, volem unes institucions educatives abocades en l’ensenyança del respecte cap a la diferència.

– Reivindiquem els nostres drets laborals, oposant-nos a la discriminació i assatjament per orientació afectiva, sexual i/o d’identitat de gènere dins els entorns de treballs.

– Reivindiquem els nostres drets socials, amb especial èmfasis en el dret a la maternitat: Perquè qualsevol dona, independentment de la seva orientació sexual o de gènere, té el dret (humà i legal) a ser mare, i no consentirem que aquest sigui soscavat pel fet de no tenir parella masculina. Per tot això, exigim a les institucions que faciliti la informació mèdica i legal sobre les diferents maternitats possibles.

– Reivindiquem la necessitat de protocols i formació específica i adequada del personal sanitari. Hi ha d’haver un major compromís en el foment i la protecció de la salut sexual de les dones que tenim sexe amb dones així com de les dones trans. Perquè la nostra salut també importa.

-Fem una crida a la lluita pel reconeixement del nostre desig, la nostra llibertat sexual i el domini dels nostres cossos. Els nostres cossos i el nostre plaer ens pertanyen!

El 26 d’abril, recuperem el paper històric de la dona en totes les societats i cultures a la vegada que denunciem com ens afecta l’heteropatriarcat, que en la seva ignorància, pretén encaixonar-nos dins una única tipologia femenina, tipologia tòxica que lluitem per trencar. Mostrem també que la nostra diversitat no s’acaba en la sexualitat, som diferents edats, ètnies, cultures, creences i tradicions. Som dones i som diverses!

Encoratgem a les dones lesbianes a que prenguin la paraula i alcin la veu, sense fòbies ni discriminació, recordant sempre que totes som igual de vàlides. També a que ocupin llocs de responsabilitat, a que es facin còmplices del moviment associatiu LGTB+ i del moviment transfeminista, i sobretot, a que es facin visibles i s’empoderin.

Avui, com cada 26 d’abril, alcem la veu perquè sent visibles guanyem totes. Guanyem salut, educació, respecte i plaer. Seguim defensant els nostres drets, sense discriminar els altres col·lectius, unificant forces feministes i LTB, mantenint l’essència pròpia i a la vegada, transformant-nos per enfrontar els nous reptes que se’ns plantegen.

El 26 d’abril, Okupem el nostre espai!