El passat 1 d’octubre va tenir lloc dins de la programació dels Divendres al LAMBDA l’homenatge als fundadors històrics del Gaixample amb Josep Maria Coll de Metro BCN, Paco Espejo del Grup Pases i en Marcos, un familiar en nom d’Aladino Nespral de Punto BCN i Grupo Arena. L’acte el va presentar Brigitta Lamoure.
Jordi Samsó, president del Casal Lambda, explicava el perquè d’aquest homenatge “creiem que calia un reconeixement a les persones que van impulsar el que més tard va esdevenir el Gaixample. El Gaixample neix per l’exclusió i per la manca d’espais d’oci per les persones LGTBI”.
Brigitta Lamoure presentant l’acte
“Per això gais i lesbianes necessitàvem un espai segur per trobar-nos i gaudir del lleure i, en definitiva, viure. En espais segurs de les mirades, les reprovacions, els insults”, com va explicar Jordi Samsó, president del Casal Lambda.
L’anomenat Gaixample –situat entre Balmes, Gran Via i Plaça d’Espanya– pren una empenta que continuarà en el temps. Un registre social que té totes les connotacions esmentades i que també han anat creixent en aquest segle, però ja com un símbol i com un referent positiu, així ho explicava Samsó a l’obertura de l’acte, a mode d’introducció.
Després prenien la paraula els homenatjats, els autèntics protagonistes de l’acte, els que van fer possible aquest espai segur pel col·lectiu al vell mig de Barcelona.
Jordi Petit, fundador i president de la Coordinadora Gai i Lesbiana de Barcelona, agraïa el risc que van assumir en aquells anys els empresaris que tenien oberts alguns bars a Barcelona i Sitges en aquells anys, ja que existia un cert risc, intervencions policials, redades, etc.
Petit recordava, per exemple, la manifestació del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) que va tenir lloc el 1981, any previ al 1982, any del mundial de futbol, en la qual van fer un cartell que resava: lo nuestro sí que es mundial.
Cartel ‘Lo nuestro sí que es mundial’ que es pot trobar al Centre LGTBI de Barcelona
Ricardo Castro, polític sectorial LGTBI del partit dels Socialistes, va prendre la paraula com a representant polític i usuari. Castro explicava la necessitat del Gaixample per aglutinar tots els locals de Barcelona en un mateix barri, com ho tenia Madrid amb el barri de Chueca.
El tercer protagonista en prendre la paraula va ser Josep Maria Coll, de la Metro BCN, qui fa fer un repàs de la seva trajectòria. El va seguir Quim Roqueta, president de Gais Positius, que va parlar del VIH en plena dècada dels vuitanta i la importància dels empresaris com l’Aladino Nespral, de Punto BCN i Grupo Arena, que va ajudar a combatre’l. Justament el nebot de Nespral el va recordar fent èmfasi al seu principal objectiu: normalitzar l’ambient i que es veiés que érem gent normal.
Per finalitzar i per retre homenatge es va fer una entrega de diplomes.
