SORTIDA A ROBINYERA

Lloc de sortida: Diagonal Pedralbes, a les vuit del matí.

Itinerari cotxes: Barcelona-Lleida-Barbastre-Ainsa-Bielsa

PREFACI

La Vall de Pineta, situada al cor del Pirineu aragonès, és força coneguda. Un parador nacional ens recorda que l’indret és freqüentat pel turisme de muntanya des de fa anys. A més, una part de la vall forma part del parc nacional d’Ordesa i el Mont Perdut. La vall de Pineta pertany al municipi de Bielsa, a la comarca del Sobrarbe, i s’hi accedeix des de l’esmentat poble. Al voltant de la fonda i plana vall, s’hi aixequen esveltes i esmolades muntanyes, essent les més conegudes el Mont Perdut i els seus satèl·lits, situades al sud-oest de la vall. Al nord-est, més amagats, hi ha un altre seguit de cims que superen els tres mil metres, capitanejats per la Munia, que supera els 3.100 m. Enmig, una profunda vall amb vessants escarpats coberts de bosc a ambdós costats, amb cingles i cascades.

OBJECTIU

Intentarem coronar un tresmil “fàcil”, la Robinyera. La paraula Robinyera fa referència al color rogenc dels seus vessants. Aquesta muntanya, que és la més meridional de les que formen el massís de la Munia, s’allunya de la frontera. Normalment s’hi ascendeix des de Petramula, per pista des del poble de Chisagüés, però nosaltres hi anirem des de Pineta, fent una circular que ens permetrà admirar des de diferents perspectives tota la contrada. És un cim que no destaca gaire des dels voltants, llevat de la vall de Barrosa, i es caracteritza pels seus vessants greument erosionats. Els francesos l’anomenen Louseras (luzerà) fent referència a les lloses que cobreixen bona part dels seus vessants. Finalment esmentar que hi ha una glacera protegida al costat est del cim.

DIFICULTAT I ORGANITZACIÓ

Les excursions del divendres i el diumenge són força fàcils. Són una mica més que passejades per la muntanya.

Pel que fa a l’ascensió a la Robinyera, l’única dificultat a esmentar és el fort desnivell a superar, de 2.000 m. arrodonint. Val a dir, però, que l’ascensió és força esglaonada, la qual cosa permet de patir menys podent reposar en els diferents trams suaus o fins i tot planells que hi ha durant el recorregut.

Hi ha la possibilitat de fer només una part del recorregut. O bé fins als Plans de Lalarri, gairebé una excursió familiar, o bé fins a les pastures de Tromacal, com a versió curta. Una altra opció, la mitjana, és arribar als estanys, ja força amunt.

La tornada al refugi no es farà d’antuvi pel camí de pujada, sinó que s’anirà a trobar el GR-11 a la zona de Petramula i se seguirà fent la volta al pic de Chinipro fins als plans de Lalarri. Qui arribi als estanys, podrà optar per retornar al refugi pel camí de pujada o fer la circular fent servir el GR-11.

L’ascensió a La Robinyera, tal i com es descriu més avall, només es podrà fer si les condicions meteorològiques ho permeten, havent-hi altres alternatives per passar el dia si el temps ens fos advers.

ALLOTJAMENT

Ens allotjarem al refugi de Pineta, a mitja pensió. És un refugi modern, malgrat tenir ja una trentena d’anys, i molt concorregut, situat al fons de la vall i envoltat de prats i boscos, al qual pot accedir-s’hi amb els cotxes. Els dormitoris es divideixen en camarots de quatre places.

DESCRIPCIÓ GENERAL:

DIVENDRES, ONZE DE SETEMBRE / VALL DE BARROSA

Farem el viatge des de Barcelona cap a Bielsa, i un cop allà continuarem cap al túnel direcció França, aparcant els vehicles a la vora de l’antiga duana.

Prendrem la pista que puja a ponent pel bosc, entre alguns vestigis de l’antiga activitat minera. Després de superar una gran marrada enfilarem cap a l’est albirant al fons el vessant oriental del pic de la Robinyera. A mesura que avancem, sempre propers al riu, el bosc s’anirà esclarint fins a desaparèixer al final, al circ de Barrosa. Dinarem al lloc que considerem adient. Podrem pujar fins a la cabana de Barrosa, i fins i tot qui vulgui més amunt seguint el camí de França pel port de Barrosa, o Barroude pels francesos. Tornarem als vehicles pel mateix camí. Amb els cotxes, farem cap al refugi de Pineta. ( Fins la cabana = 11 km. / 4 h. /  +500 -500).

DISSABTE, 12 DE SETEMBRE/ LA ROBINYERA

Sortirem del refugi de Pineta seguint el GR-11, que aviat s’enfila per un espès bosc de faigs i boixos, amb el terra entapissat de molsa. Podrem estalviar-nos el primer tram de camí, pla i paral·lel a la carretera, anant amb els cotxes fins al pàrquing proper al parador nacional (1.272 m.), que és de pagament (3 euros) durant la temporada alta. Al final de la pujada travessarem la pista i arribarem als Plans de Lalarri (1.567 m.), una zona de pastures. Deixarem el GR, que vira cap a l’est, per on tornarem, i avançarem cap al nord, per la riba esquerra del riu, però separats de la llera. Al final de la plana, comença una forta pujada per Feixa Castiecho, deixant a mà dreta la cascada de Lalarri.

Quan el pendent se suavitza, anirem girant cap a l’est, i progressarem còmodament entre llastres i llenques herboses pel Tromacal (2.262 m.), i el cim traurà el cap al nostre davant. A mesura que pugem, l’herba es farà més escassa i la pedra més present, però el camí serà ben marcat i de bona petja. Sempre cap a l’est, i per un terreny mineral, anirem atansant-nos al riu i endinsant-nos en una mena d’engorjat, per arribar després als Gorgos de Lalarri (2.523 m.), que són dos estanys situats al peu de La Robinyera. El primer i més gran té una petita illa. Recorrerem la riba sud de l’estany gran per girar cap al sud cap a l’anomenada Puerta de los Gorgos (2.533 m.), que dona accés a la conca lacustre des de la vall de Langorrués. D’aquest punt baixa el camí que mena al pàrquing de Petramula, però per fer el cim no l’agafarem. Anirem planejant per un camí que talla el pendís fins a trobar el camí que puja des del pàrquing (2.540 m.).

Un cop arribats a la cruïlla tirarem amunt. Aquí comença l’ascensió real al cim. Haurem de progressar per un pronunciat pendís pissarrós orientat al sud. Aquest tram és dur, però el camí és clar. Quan serem gairebé a dalt de tot del vessant, començarem a trobar roquissar, que ens acompanyarà fins al cim. Haurem de superar un ressalt rocallós, esquivant-lo, per arribar a la cresta sud-est (2.969 m.). Finalment haurem de progressar per l’aresta i després de deixar enrere una enforcadura que no té cap dificultat, accedirem a la piràmide cimal per atènyer el cim (3.001 m.). Vistes esplèndides: el massís del Mont Perdut i més lluny el Vignemale, la Punta Suelza i el Pocets o la propera i imponent La Munia.

Per baixar, haurem de tornar pel dret camí que cau pel vessant meridional del cim, però no girarem per fer cap als estanys, sinó que continuarem baixant avall. De la cruïlla, planejarem per travessar el torrent i confluirem (2.422 m.) amb el camí que baixa directament de la Puerta de Gorgos. En perdre alçada, el pedregar donarà pas a l’herba curta, mentre anirem situant-nos en un serrat per després arribar a la llera del torrent de Petramula (2.102 m.). Aquí deixarem el camí principal que baixa cap al pàrquing, per prendre un trencall que sense perdre gaire alçada ens durà directament al GR-11. El prendrem a mà esquerra per pujar al coll de Las Coronetas (2.159 m.). Girarem cap a l’oest i passarem per la curiosa Plana Fonda (2.103 m.). Creuant una pista, anirem cap als Plans des Cordés (1.982 m.). Seguidament, per un bosc esclarissat, farem algunes marrades per baixar als Plans de Lalarri (1.567 m.), on trobarem el camí de pujada que en sentit invers ens durà als vehicles (1.272 m.).

(Recorregut sencer = 21 km. / 10 h. 15 m. / +2.000 -2.000).

DIUMENGE, 13 DE SETEMBRE / ESPIERBA- BIELSA

Deixarem el refugi i amb els vehicles ens traslladarem al llogaret de Espierba, situat elevat a la mateixa vall de Pineta. Haurem, però, de deixar almenys un cotxe a Bielsa, on acabarem la caminada.

Al petit poble de Espierba (1.423 m.), força despoblat i format per edificacions disperses, prendrem una pista que avança pel boscós vessant cap a l’est pujant molt lleugerament. Després de travessar el torrent de Lenés i els prats d’Estacher, arribarem al final de la pista, al Panar de Diera, planell amb antics conreus (1.516 m.).

Baixarem amb rapidesa pel pendís boscat fins al fons de la vall, a l’indret de l’embassament de Pineta (1.157 m.) aprofitant un serrat i tot passant al final per una zona de camps i bordes. Per la presa passarem a l’obaga i per un bosc espès arribarem a Bielsa (1.024 m.). (8 km. / 3 h. 30 m. / +100, -500).

Viatge de tornada i dinar de comiat al poble de Laspuña.

HORARIS:

Al refugi, l’esmorzar és de sis a nou i el sopar sempre a les vuit del vespre. El dissabte esmorzarem a les sis del matí i haurem de llevar-nos abans si volem assolir el cim, per arribar al refugi entre cinc i sis de la tarda. Caldrà el frontal perquè el primer tram pel bosc el farem a les fosques, perquè al setembre ja li costa de trencar l’alba. En compensació, el diumenge esmorzarem el més tard possible.

QUÈ CAL PORTAR: Botes de muntanya, mitjons gruixuts, bastons, gorra, crema solar, frontal o llanterna, capelina, guants, queviures per dinar el divendres i el dissabte, cantimplora, pantalons llargs, una peça de roba d’abric per si de cas, motxilla petita per fer les excursions, carnet d’identitat, carnet de federat i diners en efectiu (portant bitllets variats).

PREU: Uns 100 euros dos nits a mitja pensió més la benzina i el dinar del darrer dia.

INSCRIPCIONS: Envieu un e-mail (muntanya@lambdaweb.org) per reservar plaça indicant si podeu portar cotxe i feu l’ingrés de 50€ a BBVA ES72 0182 4609 9802 0116 3862, indicant el vostre nom i ROBINYERA.

També us podeu apuntar directament al Casal Lambda. En cas d’overbooking, llista d’espera. Un cop pagada la reserva, es pot renunciar per causa major quedant-se el casal 20 euros i retornant els altres 30 si l´allotjament accedeix a no cobrar-nos-els.

ATENCIÓ! PLACES LIMITADES

AQUESTA EXCURSIÓ NO INCLOU ASSEGURANÇA EN CAS D’ACCIDENT.L’assegurança corre a càrrec de cadascú. L’organització no assumeix cap responsabilitat pels danys o perjudicis que la pràctica de l’activitat pugui ocasionar a un mateix i/o a tercers.

Grup adherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya