Vicenç fa 5 anys que està al Casal Lambda com a voluntari i es un dels organitzador de les sortides culturals i administra l’agenda mensual. Al portal “Voluntariat” de la generalitat li han fet la següent entrevista:

Quines aficions tens?

La meva afició fonamentalment és el teatre… M’encanta el teatre, hi vaig cada setmana i estic en un grup d’espectadors d’opinió de teatre. I, fonamentalment també, d’amistat. L’amistat és una altra de les meves aficions. M’agrada molt connectar amb la gent, parlar i tenir amics i amigues.

Sobretot m’agrada el teatre que diu coses, que em fa reflexionar. Un dels meus dramaturgs preferits és Mouawad i tot el que fa aquest senyor, que és canadenc-libanès, intento veure-ho, malgrat que veig tot tipus de teatre.

De què treballes?

Ja fa set anys que em vaig jubilar. Em vaig jubilar als 60 anys, per sort; malgrat que la meva professió m’agrada moltíssim. Soc professor de ciències socials, geografia i història. He estat encantat de la meva feina. He estat molts anys en el mateix centre, en el mateix institut, a Santa Coloma de Gramenet, i tinc un gran record dels meus alumnes i de la ciutat. Em vaig integrar moltíssim a la vida de la ciutat.

Per què volies ser voluntari?

Vaig decidir ser voluntari perquè he tingut un neguit participatiu, de fer coses al llarg de la vida, des dels 16-17 anys que vaig començar. Vaig començar en els moviments de barri, els moviments sindicalistes, en contra de la dictadura franquista. Després, quan vaig començar la meva professió, no em vaig quedar aïllat a l’aula, sinó que vaig participar en els moviments de renovació pedagògica. I, finalment, quan em vaig jubilar, vaig decidir que alguna cosa més havia de fer i, com que no li havia dedicat massa temps a la comunitat de l’LGTB, vaig pensar que ara ja em tocava, i per això ja estic aquí.

Què t’ha aportat el voluntariat?

Ser voluntari per mi significa conèixer gent, i conèixer gent t’enriqueix com a persona: conèixer gent diferent, amb una altra manera de pensar, d’actuar, i això és un enriquiment personal i em fa créixer com a persona.

Com vas conèixer l’entitat?

L’entitat és una entitat molt coneguda dins la comunitat LGTB. És una de les entitats més antigues de la ciutat i d’Espanya. És una ciutat que crec que fa moltes activitats i qualsevol persona de la comunitat, del col·lectiu, coneix l’entitat. La coneix des que va néixer, perquè forma part de les reivindicacions i de la lluita per l’alliberament del col·lectiu.

Quina és la tasca que fas a l’entitat?

Bé, jo al principi vaig començar perquè tenia una situació familiar complicada i al principi vaig començar dedicant-hi un dia a la setmana. I aquest dia a la setmana vaig començar amb temes de […]. El local havia d’estar obert tota la setmana i, per mantenir el local obert, necessitaven gent voluntària que hi anessin i estiguessin allà fent les feines d’atendre el telèfon, atendre les persones que arriben i fan qualsevol pregunta, qualsevol dubte… I fins i tot, a vegades, qüestions més importants, de gent que té certes preocupacions i certes problemàtiques, i llavors fem l’acollida d’aquesta persona o derivem aquesta persona a altres llocs on puguin resoldre el tema que s’estigui plantejant.

Cada any, entre les activitats del Casal, està la Mostra de Cinema Gai i Lesbià que, concretament, en aquest moment s’està fent. Això ho estem gravant aquí, a l’Institut Francès. I aquest és el 23è any que s’està fent. Llavors, en la Mostra, es necessita moltíssima gent, perquè hi ha gent que ha d’estar per atendre el bar, hi ha gent que té la venda de les entrades, la gent que recull les entrades, cal fer la propaganda, vigilar que tot funcioni, que tot tiri endavant. Per tant, és un moment important per a tot el Casal Lambda, i perquè això funcioni es necessita un gruix important de voluntaris. Tenint en compte que durant els deu dies que dura la Mostra de Cinema es fan quatre pel·lícules al dia i hi ha alguns moments que ve bastant gent a veure aquestes pel·lícules.

Un moment especial?

Jo ja he dit abans que sempre he estat molt inquiet, sempre he estat ficat en molts “merders” en la vida, i crec que m’ajuda a mantenir-me i a estar viu a la societat. Jo penso que has d’estar viu, perquè, si no, passes per aquest món com si passa el món, i tu no has participat en res. I a mi m’ajuda a continuar estant viu. El voluntariat que jo realitzo és feina que és el dia a dia, és el quotidià. Per tant, no hi ha uns moments que pugi l’adrenalina i diguis: “hòstia!”. No; és una cosa quotidiana. I com a voluntari vinc un cop a la setmana, els dijous, i realitzo les activitats culturals fora, les preparo. L’activitat que fem un cop al mes és una activitat cultural, a vegades, dos cops al mes, és un diumenge. I em dedico aquest diumenge, amb un altre company que és el Cesc, que val la pena que surti perquè tothom pensarà que ho faig tot jo i no: no, no. Col·laboro amb el Cesc i fem aquestes activitats culturals i, per tant, jo no conec més de la vida interna de com funciona. En tot cas, l’únic que estic totalment d’acord amb el que fan i dels objectius que es persegueixen.

Com animaries una persona que no ha fet mai de voluntària?

La vida és curta, passa ràpid, volant, i això ho dic per experiència, passa volant… Per tant, jo penso que contra més intensa sigui la teva vida, millor. I perquè sigui intensa la vida, cal implicar-se en el que a un li agradi i llençar-se a la piscina. Això segur que, a la llarga, et farà una vida més rica i més plena. Deixaràs aquest món molt més tranquil.