Eliseu Picó (Lubara Guilbert)

Reconeixement, tribut i memòria

 

El proppassat dijous dia 11 de desembre i gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i al Comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI, Javi Rodríguez Núñez, vam poder honorar la figura de l’Eliseu Picó al Saló de Cròniques. L’acte fou conduït per en David Àvila, periodista del Programa de Catalunya Ràdio; Tu ja m’entens. A l’acte van assistir persones destacades i activistes conegudes com la Maria Giralt, la Katy Pallàs i en Joaquim Roqueta entre d’altres.

Des del Casal Lambda sempre empenyem el que és la memòria i la història. Aquest reconeixement i per a nosaltres, era un objectiu de feia força temps. També i amb l’amic Jordi Petit, anàvem parlant de la necessitat de reconèixer a tants i tants activistes de la nostra generació. Vaja, els activistes que vam viure l’inici del moviment gai, lèsbic i transsexual. Bé, el què actualment coneixem com a moviment LGTBIQA+. Certament, el treball activista sempre és coral i mai no rau en dues, tres o cinc persones. Ans el contrari, els èxits són sempre el fruit d’un treball conjunt.

Malgrat aquesta claredat que teníem de l’anàlisi, sempre i de manera pública apareixen les mateixes persones als mitjans i a les xarxes. I ens calia trobar la manera de capgirar la situació i fer un acte de desgreuge vers a persones activistes que la història no va recollir de manera explícita en el seu moment.

El FAGC, hereu del MELH, va posar les bases que van permetre avançar els primers anys del moviment. Sobretot, fruit d’una anàlisi que prioritzava i destacava aquells àmbits socials que calien redefinir. Força s’ha parlat de la 1a manifestació a les Rambles de l’any 1977. Tenim un faristol recordant el lloc d’inici d’aquesta 1ªmanifestació. També una placa recordant el míting més històric fet als desapareguts cinemes Niza.
De la 1ª manifestació del 1977, hi ha qui s’ha auto-atorgat l’hegemonia de la capçalera i moltes coses més… Però en canvi, poques persones s’han preguntat qui va estar coordinant la seva organització i qui amb, tres picades de mans, va donar l’ordre d’iniciar l’històric camí de rambles amunt.

Doncs, bé, aquesta persona fou l’Eliseu Picó.

Una persona discreta, culta, amable i que ja i en el seu moment, havia quedat relegat a una segona, tercera, o cinquena línia de visibilitat. I no podíem permetre que els anys i la història ni tansols l’esmentés.Però el fet històric més transcendent i que quedarà per a sempre més de l’Eliseu Picó, és ser l’autor del primer marc ideològic que el moviment a Catalunya va tenir: el manifest del FAGC. Un document d’anàlisi i de guia per a on havien o podien anar les accions i les polítiques que calien aplicar. Totes unes veritables declaracions de principis i sobre tot d’exercicis pràctics de com revertir la repressió que les persones lgtbiqa+ patíem.

L’Eliseu va emmirallar-se del també ideòleg italià Mario Mieli, que va ser un revulsiu a la Itàlia dels anys 70s. De les seves anàlisis van sortir el primer document ideològic que va marcar elcamí durant força anys. L’Eliseu també va participar a diverses trobades internacionals de l’Ilga. Una d’elles per a pressionar i fer possible la legalització del FAGC a Catalunya i a l’Estat Espanyol. El ressò mediàtic que es va aconseguir tampoc el va tenir massa present. A l’Eliseu sempre l’acompanyava la discreció, la humilitat i saber posar les coses al seu lloc.

Per tot això i abans el temps, els esdeveniments i les prioritats no les esborrin, calia retre un homenatge a persones cabdals per a la consecució dels drets humans, la democràcia i les llibertats que mai no ens haurien d’haver estat usurpades. Així doncs, l’homenatge a l’Eliseu Pico per a moltes persones ha estat quasi un deure que finalment hem pogut portar a terme. Cal agrair també a les persones generoses que han facilitat aquesta restitució pública i de visibilitat.

Moltes gràcies a totes elles i cal esmentar especialment la complicitat de la Katy Pallàs, també activista i neboda de l’Eliseu. De ben segur que la proximitat familiar ha facilitat aquest propòsit i el seu èxit.

I sobretot, moltes i moltes gràcies pel teu mestratge Eliseu!.

 

Jordi Samsó Montagut

Comissió Permanent

Casal Lambda

 

(Fotografia en B/N procedent del Fons ILGA)