El dissabte 15 de novembre ens vam reunir per visionar “Juno”, una producció de baix pressupost però enginyós guió sobre l’embaràs adolescent que va arrasar mundialment el 2007. La pel·lícula esta protagonitzada per una adolescent “diferent” anomenada Juno, fan del rock dels 70’s i els films de terror clàssic, que es queda embarassada als 16 i decideix no avortar per donar el seu fill en adopció a una parella aparentment modèlica. Com era d’esperar, el procés no és fàcil i la Juno ha de patir la incomprensió de la societat i altres contratemps que ens reservem per no espatllar-vos la pel·li.
Els diàlegs desborden ironia, sarcasme i humor, així com emoció i tendresa en la dosi justa. Una història en principi dramàtica es presenta de forma còmica i enginyosa, arrencant més d’una rialla a als que estàvem asseguts al saló d’actes del casal. No és d’estranyar que la pel·lícula guanyés l’Oscar a millor guió original i es convertís en la més taquillera de la història de la productora Fox Searchlight Pictures.
En el posterior debat al bar entre begudes i alguna coseta per picar, el tema que va centrar la conversa va ser el de l’adopció, evidentment des de la perspectiva LGTB. Les barreres que posen alguns països del tercer món a les parelles adoptives homosexuals i l’embaràs subrogat o “ventre de lloguer”, i el fet que sigui il·legal a Espanya i tan car a l’estranger, van ser alguns dels subtemes sobre els que vam parlar, ja que desafortunadament encara no s’ha avançat gaire en aquesta matèria.
