El passat dissabte 17 de gener, vam reunir a la sala d’actes del Casal Lambda per visionar “El meu nom és Harvey Milk”, una dels més recents mites del cinema de temàtica LGTB que va conquistar tant al públic com a la crítica el 2008. La pel·lícula va més enllà del tòpics i les etiquetes i que mostra de forma realista l’activisme en defensa drets socials des de la perspectiva de la política progressista i de carrer. També realitza una detallada radiografia de les dificultats socials de moltes minories dels Estats Units dels anys 70s, i la dura lluita que es va portar a terme per gaudir dels drets que molts tenim avui i que encara han de seguir expandint-se.

Es tracta d’un film biogràfic sobre Harvey Milk, regidor de San Francisco i dirigent del moviment gai, assassinat el 1978. Cansat de fugir de si mateix, Harvey (Sean Penn) deixa la seva feina a Nova York per sortir de l’armari i mudar-se al barri de Castro, de San Francisco, amb el seu company Scott Smith (James Franco). Obre una botiga de càmeres fotogràfiques que no triga a convertir-se en un focus que irradia agitació política a favor dels homosexuals en uns Estats Units en plena transformació social.

Amb gran perseverança, Harvey Milk anirà denunciant la intolerància contra la llibertat sexual i obtindrà cada cop més suports que el conduiran a ser el primer home obertament gai que serà elegit per a un càrrec públic (regidor de l’Ajuntament de Sant Francisco). El seu carisma i la seva habilitat l’han convertit, amb el pas del temps, en un referent per a la defensa de les minories.

La narració descriu amb gran veracitat la lluita del marginat col·lectiu LGTB de l’època, així com els mecanismes interns dels poderosos lobbies de la ciutat. El compromís polític de Milk va arruïnar la seva vida personal en molts aspectes, alhora que el moviment creixia i s’estenia arreu del país una consciència més justa i igualitària. La pel·lícula està dirigida per Gus Van Sant i magistralment interpretada per Sean Penn, que va guanyar l’Oscar al millor actor, juntament amb Dustin Lance Black, que va rebre el guardó al millor guió original.

Al acabar de veure la pel·lícula, vam realitzar un cinefòrum i després vam anar tots junts a sopar. Durant el cinefòrum, vam fer un debat sobre els aspectes més destacats de la pel·lícula i el que ens havia semblat. Vam aprofitar per parlar de temes com la importància de la figura d’en Harvey Milk, el procés de sortir de l’armari, la visibilitat del moviment LGTB i la seva història, així com l’actualitat del col·lectiu homosexual a Barcelona.