Els darrers dies del proppassat 2015 un jove, víctima de maltractaments i discriminat per la seva identitat de gènere, va decidir que no es veia en cor de seguir rebent més insults i agressions i es va treure la vida. Es deia Àlan i tenia 17 anys.

L’Àlan va haver de canviar de centre educatiu. Fet que malauradament, és el que sempre acaba passant… A la víctima només se li dóna una única solució: canviar de centre. No tenim un protocol d’actuació ràpida i així les víctimes, la majoria de vegades, deixen d’assistir a les classes durant un temps considerable. Una majoria també, massa sovint, ho aprofiten per deixar els estudis definitivament o desmotivar-se per a sempre… Contràriament, sorprèn que els maltractadors se’ls deixi impunes…

Els responsables de la dràstica decisió de l’Àlan, no són només els seus maltractadors directes, si no que en part, també ho som tots nosaltres.

Tanmateix, també n’és responsable el professorat que se’n desentén i “mira cap un altre costat”, els programes educatius que cal revisar de manera urgent, els professionals que trivialitzen els fets… I també ho són els programes d’ajuda LGTB que haurem de millorar radicalment.

Malgrat el Parlament de Catalunya l’any 2014 va aprovar la Llei contra la homofòbia, encara no es perceben els seus resultats pràctics. Cal dotar-nos d’un protocol d’actuació ràpida que serveixi per a aquests casos. Un protocol que reculli mesures pels agressors. Entre d’ altres mesures, creiem que caldria incorporar una formació i avaluació obligatòria en valors i de respecte a les diferències. I recollir, de manera positiva, el trànsit per aquesta formació específica en llurs expedients acadèmics.

Per altra banda, caldria fer mediacions i trobades amb les seves famílies i tutors. Els grups classe i entre d’altres, haurien de comptar amb tutories especialitzades. I, naturalment, cal dissenyar un programa d’ atenció psicològica individualitzada per a la víctima i preveure la protecció necessària per a futures represalies.

El Casal Lambda i de manera destacada, l’equip d’assessorament psicològic, la comissió educativa i el servei d’acolliment, atenem i tractem sovint a joves i a persones més adultes que han estat víctimes de l’anomenat bullying homofòbic i transfòbic.

La majoria dels casos no es denuncien perquè ni la víctima ni les famílies creuen que serveixi massa per a res i també, més comprensiblement, volen evitar més patiment.

Sabem i tenim la constatació que insults com: bollera de mierda, marica, maricón, nenaza, trabolo de mierda, marimacho i d’altres insults són habituals entre els joves als centres educatius de Catalunya. Quan el professorat treu importància a un insult n’està afavorint i normalitzant el seu ús. Quan el professorat calla davant d’un insult està recolzant l’assetjament. Destacar que el silenci és una forma d’homofòbia i de transfòbia.

La memòria és sempre un acte necessari i que també restableix l’honor i la dignitat que han estat tenallades. En aquest sentit, recordem el cas de l’Àlan. La seva mort ha d’obrir una porta d’esperança per altres joves que en aquests moments són víctimes de la intolerància i de la por a la diferencia.

 

Assessoria Psicològica del Casal Lambda

Assessoria Jurídica del Casal Lambda

Assessoria Educativa del Casal Lambda

Servei d’Acolliment del Casal Lambda

Properament obrirem espais per a compartir històries i memòries de maltracte i d’assetjament a joves