 |
9/01/2016
El grup de joves del casal va encetar l’any el passat dissabte 9 de gener amb una activitat de caire terapèutic/psicològic que va permetre fer un pas endavant en la coneixença mútua dels membres del grup així com en la seva cohesió. L’activitat en qüestió s’anomenava: “El camí diferent”.
Tenir una orientació sexual diferent a la generalitzada comporta viure un camí específic, el qual, de ben segur, que ha portat –i porta- moments de tota mena. Doncs bé, mitjançant un joc simbòlic, els membres del grup van representar el seu camí, des del moment en què es van començar a adonar que la seva orientació sexual no era l’estàndard fins a l’actualitat, tot passant per determinats moments claus com la sortida de l’armari o les relacions afectives/sexuals amb persones del mateix sexe.
El material de treball va ser senzill però efectiu: es tractava d’enganxar, en un camí establert, flors i pedres. Les primeres, representaven bons moments o aprenentatges adquirits; mentre que les segones, plasmaven obstacles i problemes. Un cop composat, es va iniciar una posada en comú força interessant tot compartint moments difícils viscuts, però des d’una òptica d’aprenentatges aconseguits i de maduresa adquirida.
Aquesta òptica es va posar encara més de relleu en la part final de l’activitat, que consistia en escriure un hipotètic missatge al propi jo del passat, és a dir, a aquell noi/a adolescent que començava a descobrir-se mentre que es culpava/negava per l’evident pressió social. Els escrits van ser profunds i carregats d’optimisme. S’encoratjava a ser fort i superar tots els obstacles que malauradament es trobaria en la societat. Ara bé, no es podia qüestionar el dret a viure la pròpia vida i ser feliç.
Sense dubte, van ser un parell d’hores carregades de reflexions, ajuda entre iguals i amb un final la mar de reconfortant.
“Ningú em va dir que el camí fos fàcil, només em van prometre que valdria la pena”
