Alliberament i Orgull 2016

Manifest de l’alliberament – Les plurisexualitat trenquen binarismes

 A les plurisexualitats, en el nostre recorregut històric, se’ns ha considerat un MITE fora dels estàndards de la societat. I com a tot mite se’ns ha idealitzat, condemnat, demonitzat i negat fins a la sacietat. Però és com a SUBJECTES, dins la nostra multiplicitat, que no ens han deixat existir. Des de les nostres orientacions no reconegudes, ens hem hagut de reivindicar com a identitat política moltes vegades, i tantes altres se’ns ha negat aquesta possibilitat, parodiant-nos. Durant molts anys hem estat actives en el moviment LGBTIQA+ sent considerades, per algunes persones, només aliades ja que ens consideren al costat del moviment, tot i ser-hi dins formant-ne part també com a AFECTADES. No només ens afecten les fòbies comunes que patim totes les persones del moviment, ni les específiques d’altres diversitats amb les quals interseccionem. Ens afecta, sobretot, la BIFÒBIA i el monosexisme que hem de resistir.

I què vol dir resistir el monosexisme? 

• Com a persones plurisexuals, si anem al metge se’ns assignarà una orientació, hetero o homosexual, i a partir d’aquí se’ns suposaran unes pràctiques, de diferent grau de risc, sense preguntar-nos mai quines són les nostres pràctiques reals. 
• A les persones plurisexuals dins d’aquest sistema se’ns invisibilitza i se’ns estigmatitza a la vegada, ja que se’ns veu com a vehicle d’infeccions de transmissió sexual (ITS), però no es contempla la especificitat de la nostra experiència dins de les recerques i estadístiques.
• Ser no monosexual implica rebre massa sovint uns atributs amb connotacions negatives com són, per exemple, la promiscuitat, la incertesa, la indecisió, la confusió o la inestabilitat. Això ens afecta tan a nivell laboral com en el terreny afectiu i de relacions i, alhora, també implica que, per defensar-nos d’aquestes etiquetes que ens otorguen, haguem de negar-les constantment tot invisibilitzant una part del col·lectiu que pot sentir-se representada per alguns d’aquests atributs. 
• Les dones plurisexuals tenim major vulnerabilitat davant les violències masclistes i els abusos ja que no es té en compte el nostre propi plaer sexual i se’ns llegeix com a sempre disponibles i fetitxitzades per l’imaginari heteropatriacal. És a dir: se’ns hipersexualitza, se’ns objectivitza i s’infantilitzen totes les nostres relacions que no són amb homes. 
• A les persones trans, el monosexisme ens afecta tant al néixer com al sortir de l’armari com a trans, ja que s’assumeix que som heteros o, en tot cas, que som gais o lesbianes. Per altra banda, perquè de forma transfòbica moltes vegades se’ns llegeix o descriu com persones que som “tan gais/lesbis que ens hem passat a l’altre gènere”. A això se li suma el cissexisme, ja que s’associa un físic a un gènere i només es contempla ser home o dona de forma dualista. A més, les persones trans, independentment de la nostra orientació, estem fartes que des de les monosexualitats o se’ns exclogui o se’ns inclogui segons els nostres genitals i no segons les nostres identitats. 

No s’està concedint l’estatus de refugiades a l’estat espanyol a persones bisexuals, tot i que està contemplat per la llei. Altres plurisexualitats no tenen ni reconeixement legal per demanar asil. 

La llei contra la LGTBIfòbia és un pas endavant per posar fi a la impunitat davant d’algunes agressions i discriminacions que patim, però no és suficient. Enguany farà dos anys de la seva aprovació i encara no s’han implementat tots els mecanismes per fer-la efectiva, no només a les grans ciutats sinó en tot el territori. 

La nostra obligació com a col·lectiu és intentar que s’escoltin totes les veus, de tots els racons, sense oblidar que les sigles LGTBI corresponen a una visió occidental que no recull totes les diversitats sexoafectives i de gènere, i que algunes identitats encara queden fora de tota protecció legal. 

Per això les persones plurisexuals també ens manifestem, juntament amb les companyes de lluita, per reivindicar els nostres drets i trencar amb les fòbies que ens afecten. Perquè totes volem un món que ens accepti tal com som, on no calgui amagar-se dins l’armari, on puguem anar amb el cap ben alt i decidir com viure, o inclús decidir no decidir. Que quan ens preguntin si ens agraden les peres o les pomes, puguem respondre: entre poma o pera, escullo macedònia!

Manifest del Pride – Persones Trans* Tan comuns, com diversxs

 Som els i les representants actives del moviment LGTBI que ha lluitat pels nostres drets a la ciutat de Barcelona en els darrers quaranta anys. Lluites que ens han portat a la realitat que avui vivim, i on sempre hem estat presents les persones trans.

Avui ens reunim per celebrar i visibilitzar el nostre orgull i en especial el de les persones trans, donant el nostre suport a una visió inclusiva, no binària i no patologitzada del gènere. Rebutgem: les fòbies davant la nostra manera de ser, el dogmatisme que ens encasella, la visió distorsionada que molta gent encara té de nosaltres. Ara és el moment de treballar tots i totes juntes i d’aixecar-nos contra la violència física i psicològica a que ens sotmet el sistema hetero-patriarcal. 

Denunciem l’exclusió, la violència, la representació que es fa de nosaltres socialment, oblidant que som molt més que la nostra identitat de gènere o la nostra orientació afectivo-sexual. Desmuntem amb la nostra presència i participació totes aquelles pressions i visions homogeneïtzadores. Visca la diversitat! La diversitat és el que enriqueix la nostra societat, no l’ocultem! 

Volem una cobertura sanitària integral i per això sol·licitem al Ministeri de Sanitat i Política Social, i a la Generalitat de Catalunya un nou protocol d’atenció a les persones trans no patologitzat i basat en els Drets Humans. Volem que l’atenció sanitària sigui digna, lliure i universal; que es posi especial cura en vetllar per l’atenció d’aquells més vulnerables: infants, gent gran, immigrants, persones dependents, persones amb malalties cròniques… Cal aprovar i dotar econòmicament un pla d’acció per la prevenció del VIH que incorpori les noves estratègies de prevenció del VIH des de una perspectiva de salut sexual així com formació dels professionals sanitaris per aconseguir avenços reals. 

Considerem urgent que es revisi la “Llei d’Identitat de Gènere”, eliminant el diagnòstic de disfòria de gènere per accedir al nom desitjat. Exigim la llibertat per triar noms i sexe als documents oficials. Volem que la llei doni cobertura també a les persones immigrants i a les menors d’edat. 

Volem que les empreses afavoreixin l’accés al treball a les persones trans i per a això demanem la implicació de sindicats, empresaris i administracions; que es denunciïn i es previnguin les situacions d’exclusió; que hi hagi un reconeixement real dels drets laborals i socials de les persones trans; que se’ns faciliti l’accés a l’habitatge. 

Rebutgem i combatem qualsevol abús, violència o explotació laboral o sexual. I exigim drets per a les persones trans migrades, que sovint arriben a Catalunya fugint de amenaces i discriminació extremes: accés a la regularització, a la salut i a la resta de drets ciutadans i serveis públics en igualtat de condicions. 

Demanem formació per als professionals de l’administració, l’àmbit social, educatiu i de la salut sobre les múltiples manifestacions de la diversitat humana i la seva especial atenció. 

Volem que la societat i els mitjans de comunicació assumeixin una visió respectuosa i inclusiva que acabi amb els estereotips creats per la ignorància i que condueixen a la transfòbia, així com a les altres LGTBIfòbies. 

Exigim que els governs i la justícia actuïn davant de qualsevol agressió o violació dels nostres drets. En un moment en que s’estan incrementant els atacs violents al nostre col·lectiu, amb diversos casos recents a la comunitat de Madrid, reclamem una resposta contundent per part de les administracions i de la societat en general. 

Exigim una atenció correcta a les persones d’edat avançada trans i de tot el col·lectiu LGTBI per part dels professionals d’atenció directa a les residències, centres de dia i centres de salut, amb respecte i atenent l’especificitat de cada cas. No volem que siguin maltractades o menyspreades, per la seva identitat de gènere o orientació sexual, en una etapa de la seva vida en la qual són encara més vulnerables. 

Volem igualment posar especial èmfasi en tota una nova generació de nens i nenes trans que expressen a una edat primerenca la seva identitat i la seva disconformitat amb el gènere assignat en néixer. Aquests nens, nenes i joves mereixen gaudir dels mateixos drets que la resta de nens, nenes i joves. Avui estem aquí també per reivindicar el seu dret a ser qui són. 

Volem que la realitat LGTBI entri en positiu a les escoles i instituts, així com a altres espais de l’educació i el lleure, per ensenyar a les noves generacions la pluralitat del gènere humà, superant el binarisme i la visió heterocentrista. 

Exigim la implantació de protocols adequats a tots els centres educatius per combatre l’LGTBfòbia, l’assetjament i l’exclusió de qualsevol persona per raons d’identitat de gènere o orientació sexual. Cal acabar de manera definitiva amb el bullying a les escoles. Ni un menor més pot passar per aquest infern! No podem permetre cap altre suïcidi com el del passat desembre. 

Denunciem públicament l’extrema violència generalitzada i els assassinats que pateixen les persones trans pel fet de ser-ho, a tot el món. Denunciem igualment la impunitat amb què s’està cometent aquest genocidi i la falta de mesures per part dels governs per eradicar-lo, i exigim la implicació de tota la societat, especialment dels governs, organismes internacionals i ONGs competents en matèria de Drets Humans, tant per prendre directament mesures legislatives i judicials encaminades a acabar amb aquest genocidi, com per exercir pressió sobre els governs amb l’objecte que prenguin aquestes mesures. També exigim al govern espanyol que salvaguardi els drets de les persones trans que busquen protecció internacional al nostre país, vetllant per la seva seguretat, la seva correcta atenció i la seva inclusió en les ciutats on són acollides. 

Esperem que arribi el dia en què aquestes reivindicacions es vegin satisfetes. El que no desapareixerà és la memòria dels i les companyes que no poden compartir amb nosaltres aquesta manifestació i que ens serveixen de record per no oblidar la lluita i l’activisme necessari per fomentar i mantenir els canvis necessaris per a una societat millor que ens inclogui. NI OBLIT NI PERDÓ. JUSTÍCIA, VERITAT i REPARACIÓ. 

LA TRANSFÒBIA I LA LGTBFÒBIA PERJUDIQUEN SERIOSAMENT LA NOSTRA SALUT, I LA TEVA!