Ser un científic de renom, en l'Anglaterra dels anys quaranta, no servia per salvar-se de la persecució homofòbica que imperava llavors en aquest país. La vida d'Alan Turing, nascut el 1912, en va ser un bon exemple. Fundador de la informàtica, va aconseguir entre d'altres gestes desxifrar la famosa màquina Enigma del règim nazi, la qual cosa va permetre llegir les seves comunicacions i escurçar probablement en dos anys la seva capacitat de resistència. Tot i això, un assumpte vinculat amb la seva homosexualitat el va condemnar el 1952 a triar entre la presó i la castració química. Havent escollit la segona solució, i sotmès per tant a una veritable tortura física i mental, va posar fi als seus dies el 1954. Però la cosa tampoc va acabar aquí: el seu nom es va esborrar de la memòria col·lectiva, de la llista dels qui havien contribuït a salvar el país de la invasió nazi.

Aquest extraordinari documental dramatitzat rescata la figura d'aquest geni, que va confiar els seus turments durant el seu últim any de vida a un psiquiatre, Franz Greenbaum. Gràcies a les converses que van mantenir, i que van ser la base d'una profunda amistat, entenem la pressió mental i física a la qual estava sotmès Turing. Descobrim d'altra banda la importància del seu llegat científic (els seus treballs clau sobre computació van donar lloc a l'aparició dels primers ordinadors), l'abast del qual està encara per descobrir. Però s'haurà acabat ja la persecució homòfoba de la qual va ser víctima? Recordem que fins al 2013 no va ser "indultat" a títol pòstum per la reina d'Anglaterra, un indult negat l'any anterior pel seu propi ministre de Justícia.