El Carles i l'Albert s'endinsen al bosc allunyant-se de la colla. Com més s'hi endinsen, més s'allunyen de la realitat. Les pedres creen seducció, proximitat, textures i un fil invisible que uneix els seus cossos, la seva respiració, les seves mirades i els seus silencis. No els fa falta tocar-se per sentir la rugositat de les seves pells.