Des del seu debut al Nova York dels anys setanta, l'artista nord-americana Nan Goldin ha contribuït a elevar una mica més la fotografia dins la seva categoria d'art. Mitjançant desenes de milers de fotografies, va immortalitzar no només a moltes celebritats del moment, sinó també al seu cercle d'amistats, artistes, amants, bohemis i dandis urbans. La seva obra és vulnerable i sense polir, embellida per una intimitat única creada entre ella i els seus subjectes. De vegades, però, està també marcada per una força autodestructiva que la fotografia mateixa aconsegueix redimir.

Goldin no ha preservat mai a ningú en les seves fotografies, ni a ella ni als seus éssers més estimats. Les seves imatges documenten els alts i baixos de la vida d'una manera sense filtrar; en elles, el fet d'immortalitzar a les persones més properes també es converteix en verdaderes declaracions d'amor incondicional.