Spork és possiblement la pel·lícula més desenfadada de la Mostra d'aquest any; poc convencional i malparlada, aquesta comèdia musical independent explica la història d'una adolescent freaky i marginal, estudiant maldestra de secundària, perduda entre la seva identitat de gènere (és hermafrodita) i l'estupidesa general que l'envolta a l'escola, on pateix un constant assetjament que supera amb entusiasme musical i esportiu.

Aquest comèdia colorista i tendra, esbojarrada però profunda, té una banda sonora de luxe i una estètica visual que la fan imprescindible. De la mateixa manera que la seva protagonista, la pel·lícula és divertida, commovedora, plena de talent i de tendresa. Un deliciós xiclet pop.