San Francisco, anys setanta: una explosió d'activisme propicia un estil de vida increïblement lliure en comparació amb d'altres ciutats nord-americanes, la qual cosa permet, per exemple, que per primera cop s'esculli algú que es declara homosexual per a un càrrec públic (Harvey Milk). No obstant, l'idíl·lic paisatge desapareix a principis dels vuitanta amb la propagació feroç de la sida, que provoca una altra onada d'activisme per a recordar als desapareguts i desbloquejar urgentment els fons necessaris per a la investigació científica.

Amb aquesta mirada profunda a l'aparició i als estralls de la sida a San Francisco, David Weissman ens ofereix un testimoni extraordinari i esfereïdor sobre els qui "van ser aquí" i sobre els desemparats i atònits familiars que van contemplar a càmera lenta com l'aterridora pandèmia engolia els seus éssers estimats. Una feina essencial per a una nova generació que potser ja no té tanta consciència de la magnitud i la celeritat de l'hecatombe, ni de la importància de la comunitat per superar una tragèdia.