CA | ES | EN
Llargmetratges

Antoine Leonetti

Coordinador Mostra FIRE!!

Rodo, per tant existeixo…

¿La creativitat, com a construcció de la identitat? Aquest és el propòsit d’incomptables artistes la condició vital dels quals no els permet habitar el món amb serenitat. Viure una identitat sexual en contra d'allò establert sovint significa acumular silencis, resistir insults, pretendre ser un altre, no aconseguir alliberar el desig i la sensualitat… És sentir-se impotent enfront de la ignorància o la hostilitat declarada, és haver d'enginyar-se-les que enginyar-se-les per a romandre invisible enfront a la interdicció legal o fins i tot la repressió penal. Tantes inflexibilitats de l’ànim, que apel·len amb urgència a l'expressió artística com a via d'escapada. Perquè transformar el malestar en expressivitat, transmutar la melangia en il·lusió, convertir la foscor estancada en acció il·lustrada, aquest és el propòsit de l’acte creatiu pels que s'han de construir a si mateixos.

El cinema, com art total, representa en aquest sentit el mitjà per excel·lència. Els personatges parlen per a tu, els enquadraments fixen amb precisió la teva pròpia mirada, el balanç de colors reflexa el teu estat d’ànim, el ritme de l’acció comporta el teu desig, la teva ira o la teva determinació… Les músiques que esculls aporten aquesta transcendència que li volies donar a les imatges… Uns recursos il·limitats capaços d’expressar totes les teves frustracions, tota la teva tristesa i la teva ràbia, però també totes les teves fantasies, tota la teva sensibilitat, tota la teva inspiració i tot el teu art. Aquests ímpetus de creació pura, són els que trobem en els llargmetratges del Fire!! 2009. La veu sensible de l'autor està en les tènues llums nocturnes de les ciutats a Vivere, en el verd fosc i inquietant de les valls basques, a Ander, o en les melodies israelites kitsh de Japan Japan. Els enquadraments interiors de La Casa de Alicia suggereixen ells l’ambient sufocant d’un petit pis de família nombrosa on tots, ja adults, han de viure en secret els seus desitjos i les seves mentides. A La llei del més fort , el cinisme de Fassbinder s’expressa contraposant els colors cridaners d’una fira d’atraccions i la decoració absurda d’uns pisos burgesos… El refinament extrem de la fotografia és també el mitjà perfecte per a transmetre les emocions a Les filles del botànic i l’ambient claustrofòbic reflexa sense pietat l’angoixa i la culpa a les obres d’Agustí Villaronga… Unes pel-lícules de creadors, la sensibilitat de les quals segur s’us encomanarà. Ells us ho diuen: ¡Creeu! De veritat, es viu millor…


"Ander"

Direcció: Roberto Castón
Producció: José María Gonzalo, Fernando Díez y Roberto Castón
Intèrprets: Josean Bengoetxea, Christhian Esquivel, Mamen Ribera,
Leire Ucha, Pilar Rodríguez, Pako Revueltas.
Llargmetratge ficció, Espanya, 2009
128 min

Estrena a Barcelona amb la presència del director.


Sinopsi:

"Ander" és la primera pel·lícula de temàtica homosexual rodada en euskera i el seu valor arrela no només en la història d'una conflictiva relació homosexual en l'àmbit rural dels nostres temps sinó també i, sobretot, en el retrat costumista i brutal que fa d'una família humil, dels seus costums, els seus secrets i la seva incomunicació; un retrat del caràcter d'una societat tancada, temedora del progrés i incapaç de mostrar els seus afectes. Un caldo de cultiu difícil per a construir una relació afectiva i sexual entre un home treballador de l'Euskadi més profund i un immigrant peruà que arriba al poble per a buscar-se la vida. El realisme de les emocions dels personatges i la fotografia serena i profunda fan la resta; una pel·lícula insòlita en el cinema espanyol.





"Japan Japan"

Direcció: Lior Shamriz
Producció: Lior Shamriz
Intèrprets: Imri Kahn, Tal Meiri, Irit Gidron
Llargmetratge ficció, Israel, 2007
65 min

Estrena a Barcelona


Sinopsi:

"Japan Japan" és una de les pel·lícules més refrescants de la Mostra 2009. Es tracta d'una obra sense pretensions, estranya i provocativa amb un llenguatge formal i visual innovador i trencador no només en la forma de rodar, sinó també en els temps, en els plans i en els diàlegs que són en la seva majoria improvisades. Realitzada amb un pressupost de riure es tracta de la primer pel·lícula del jove realitzador israelià Lios Shamriz en la que literalment un mai sap què és el que passarà.

La pel·lícula, rodada en la seva majoria a Tel Aviv, parla d'un tema aparentment trivial, la vida sense rumb d'un adolescent a la deriva obsessionada amb Japó i la imagineria porno d'Internet, els seus encontres sexuals, la surrealista companya de pis, les experiències mundanes de la seva vida a la ciutat i la disbauxa amb la qual transcorren els dies; tanmateix, per sota de tot allò trobem una perspectiva fascinant de la vida d'un autèntic gandul i una crítica política i social de l'Israel actual.





"Les Filles du botaniste"

Direcció: Sijie Dai
Producció: Lior Shamriz
Intèrprets: Mylène Jampanoï, Li Xiao Ran, Ling Dong Fu, Wei-chang Wang
Llargmetratge ficció, França, Canadà, 2006
105 min

Estrena a Barcelona


Sinopsi:

"Les Filles du botaniste" ens presenta una història d'una bellesa plàstica formidable l'eix dramàtic del qual està compost per un famós botànic, home misteriós i pare autoritari que viu a una illa transformada en un luxós jardí, la seva filla An i Min, una jove òrfana que arriba a l'illa per estudiar i compartir la seva vida amb aquesta parella solitària i retirada del món.

Però a la Xina dels anys vuitanta encara restaven certs tabús que s'accentuen quan, entre les dues joves es forma un vincle que, de mica en mica, es transforma en una atracció sexual pertorbadora i prohibida. La imaginació i el desig faran la resta, construint un pla que els permetrà viure sota el mateix sostre per sempre.





"A casa de Alice"

Direcció: Chico Teixeira
Producció: Patrick Leblanc, Zita Carvalhosa
Intèrprets: Carla Ribas, Berta Zemel, Zécarlos Machado, Vinicius Zinn, Ricardo Vilaça
Llargmetratge ficció, Brasil, 2007
90 min

Estrena a Barcelona


Sinopsi:

El nou cinema de Brasil s'apropa al realisme social i costumista des de molts punts de vista, i "A casa de Alice" és un dels millors exemples d'un d'ells: la pulsió i l'emoció de la trama no radica tant en els personatges i els seus diàlegs sinó en la descripció visual, minuciosa i crua de les atmoferes i els ambients més quotidians. Alice és una dona treballadora, de quaranta anys, casada des de fa vint amb un taxista, amb tres fills adolescents que viuen amb la seva mare en un petit pis d'un barri obrer de Sao Paulo. Una dona envoltada d'homes, un matrimoni en crisi, una família esmicolada i, al centre d'aquest univers, la pulsió sexual que ho inunda tot.

Una obra coratjosa, senzilla, hiperrealista i independent.





"Soundless wind chime"

Direcció: Kit Hung
Producció: Jacqueline Liu, Liliane Ott, Min Li Marti, Philip Delaquis, Stefan Zuber
Intèrprets: Lu Yulai, Bernhard Bulling, Marie Omlin, Gilles Tschudi, Ruth Schwegler, Li Wai Foon, Wong Siu Yin
Llargmetratge ficció, Xina, 2008
100 min

Estrena a Espanya


Sinopsi:

"Soundless wind chime" és potser la pel·lícula més lírica i poètica de la Mostra 2009, un exercici subtil i oníric en el que les paraules passen a un segon terme i deixen espai als gestos, a la sensualitat. Un viatge interior de Ricky a la recerca de la memòria i el passat del seu amant Pascal. Una col·lecció de gestos, il·lusions, lluites silencioses per mantenir viu l'amor a la vida ordinària.

Ricky, immigrant xinès estranger en el seu propi país i Pascal, un suís que fuig de les fronteres de la tradició de la seva cultura, es troben a Hong Kong i ens expliquen una història que mostra una relació construïda en el dilema de la dependència mútua i el veritable amor, la por a la soledat i la pena interior de la desorientació i la falta d'arrels, tot això en un ambient hostil, una realitat social i econòmica adversa i un sentiment de llunyania mortal.

Un creuament underground entre "Happy together" de Won Kar-Wai i "Lost in translation" de Sofia Coppola.





"Vivere"

Direcció: Angelina Maccarone
Producció: Anita Elsani.
Intèrprets: Hannelore Elsner, Esther Zimmering, Kim Schnitzer.
Llargmetratge ficció, Alemanya, 2006
97 min

Estrena a Barcelona


Sinopsi:

L’alemanya Angelica Maccarone ha aconseguit amb els anys construir una sòlida i reputada carrera cinematogràfica basada en la finesa amb la que és capaç de parlar dels sentiments de dones, enamorades de dones. En aquest cas ens presenta en la seva última pel·lícula, una road movie amb tres dones a la carrera, tres dones fugint dels seus fantasmes, una carrera per a salvar-se les unes a les altres, i salvar-se a sí mateixes.

El dia abans de Nadal, la germana petita de Francesca, l’Antonietta, fuig a Rotterdam amb el seu xicot músic. Pel camí per trobar-la, la Francesca recull a la Gerlinde, una dona malalta d’amor suïcida. Ara té dues vides que salvar. En el viatge de les tres ànimes en crisi perdudes a Rotterdam, és difícil saber qui va a salvar a qui.





SESSIÓ EXPERIMENTAL

"The Lollipop Generation"

Direcció: GB Jones
Producció: GB Jones
Intèrprets: Jena von Brücker, Mark Ewert, Vaginal Davis
Llargmetratge ficció, Canadà, 2008
70 min

Estrena a Espanya


Sinopsi:

G.B. Jones, col·laboradora de l'iconoclasta director Bruce La Bruce, està considerada com una de les impulsores del moviment "queer punk" americà de finals dels anys 80, activista multidisciplinari que ha utilitzat les seves cançons, fanzines, curtmetratges i "performances" com a manifestos d’inconformisme sexual, social i estètic. "La generació piruleta" és el seu primer llargmetratge, rodat durant tretze anys en Super 8 utilitzant les eines del tradicional home movie per a fer un retrat generacional sense concessions.

BBuscavides, delinqüents, xaperos, pornògrafs, exhibicionistes, lolites amb piruletes i altres vides marginades segueixen la vida erràtica d’una adolescent fugada de casa seva, en una pel·lícula experimental que proposa un viatge a través de plans epilèptics de lletjor documental que van a l'essència del cinema underground més punk, donant sentit a la filosofia del "fes-ho tu mateix". Destaquen la participació de superestrelles del moviment queer underground americà com Jena von Brücker, Calvin Johnson, Mark Ewert, o Joel Gibb i una banda sonora extraordinària i actual escrita per grups com The Hidden Cameras, Anonymous Boy and the Abominations o Bunny and the Lakers.





SESSIÓ CLÀSSICA

"Faustrech der freiheit"

Direcció: Rainer Werner Fassbinder
Producció: Rainer Werner Fassbinder
Intèrprets: Rainer Werner Fassbinder, Peter Chantel, Karlheinz Böhm, Adrian Hoven, Christiane Maybach, Harry Baer
Llargmetratge ficció, Alemanya, 1974
123 min

Sinopsi:

Fassbinder és un dels autors més contestataris i controvertits de la història del cinema alemany i es va guanyar encara en vida el rebuig no només de l'elit cultural sinó del propi col·lectiu homosexual. En concret, aquesta pel·lícula “La llei del més fort” al igual que va succeir amb "Petra von Kant" va ser presa de les ires dels homosexuals que apareixen com éssers vanitosos, una mica necis, narcisistes i inclús exòtics. Fassbinder mai va utilitzar la homosexualitat com una causa que calia defensar o en la que militar. Així, el crític Andrew Britton va sostenir en la revista anglesa Gay Left que "La llei del més fort" presenta una visió de la homosexualitat que ens denigra a tots. Per això hem de denunciar-la amb energia. Durant tota la seva vida, el director va defensar que la temàtica homosexual directa o indirecta de les seves pel·lícules era un fet accessori, que a ell el que únicament li interessava eren les relacions humanes, no les seves diferents faccions. És més: no hi ha un sol pla en tota la seva obra que exalti o victimitzi la problemàtica homosexual, ja que Rainer sempre la va equipar a la de qualsevol parella heterosexual present en el seu cinema: "Aquells que gallardegen o fan bandera de la seva condició sexual acaben caient en la autocompassió i es deixen dominar pels seus sentiments de vergonya" (Rainer Werner Fassbinder).

"La llei del més fort" és una de les seves obres més emblemàtiques i difoses que no només dirigeix sinó que també protagonitza. En ella revisa el tema de les relacions entre l’explotació econòmica i l’explotació dels sentiments en una parella: Franz és un jove homosexual vulgar, ingenu i bonàs que, després de treballar en una fira, guanya mig milió de marcs a la loteria, la qual cosa li permet introduir-se en millors i més exquisits cercles gais, coneixent i enamorant-se aleshores d’Eugen, fill d’un empresari que té una impremta a punt de la bancarrota.

S’estableix aleshores una relació interessada en la que el desequilibri entre el que dóna (Franz) i el que manipula (Eugen) condueix a un dramàtic final de destrucció total. Aquesta dura i bellíssima pel·lícula ha quedat como l’exemple més contundent i ferotge del director sobre les relacions de poder existents en una parella, les quals acaben per convertir al que més estima en una víctima, resultant sorprenent la impressionant naturalitat amb que apareixen exposats els mecanismes de repressió i explotació que es donen entre Franz i Eugen, així com la inquietant i no aturable progressió dramàtica que només pot acabar en tragèdia.