El Grup de Joves celebra l’arribada de la primavera

   

12/03/2016

El passat dissabte 12 de març el Grup de Joves del Casal Lambda vam celebrar una gran festa per donar la benvinguda a la primavera. Més de 40 membres del grup vam gaudir dels jocs, el sopar i la música, activitats que vam organitzar al bar del casal, especialment decorat per l’ocasió. Flors, papallones, abelles i un gran arbre amb les primeres fulles verdes van engalanar les parets i baranes del bar, que va lluir com mai decorat pels propis joves a l’inici de la tarda. A continuació, ens vam dividir en quatre grups de 10 per participar en una gran competició amb diferents proves: un karaoke amb sing star, el “quién es quién”, i també jocs de mímica, fent-nos un bon fart de riure. L’equip guanyador es va emportar diversos premis!

També vam gaudir d’una sorprenent actuació de màgia per part d'un company del grup. Seguidament vam posar-nos les botes amb un variat menú cuinat en aquesta ocasió per alguns dels joves. Truites, croquetes i quiche casolanes van acompanyar als embotits i el pa amb tomàquet, tot deliciós! El punt i final amb toc dolç el van posar els pastissos, preparats també per membres del grup. En acabat, vam continuar la festa fins a la matinada, amb jocs, karaoke i música.

Aquests dinàmiques, que fomenten el treball en equip i la creativitat, van ajudar els nous membres a sentir-se més còmodes i a integrar-se, cohesionant el grup i creant espais de sociabilització on un no només s'ho passa bé, sinó que també pot ser ell mateix i sentir-se a gust i lliure de prejudicis.

Xerrada de Gaylespol

   

05/03/2016

El passat 5 de març els joves del Casal Lambda vam rebre la visita de la Isabel Tapia i del Josep Pujadas, presidenta i vicepresident del grup “GAYLESPOL”. Es tracta de la primera i única associació de policies gais i lesbianes, que va néixer a Catalunya l’any 2006 i que, des de llavors, s’ha anat ampliant a tot el territori espanyol. Aquesta associació està composada per diferents cossos policials: guàrdies civils, mossos d’esquadra, policies locals, ertzainas, etc., però també bombers o agents de seguretat.

La xerrada va transcorre en un ambient de debat enriquidor en el qual vam poder dilucidar el paper de principal de l’associació: fer visible i normalitzar la situació del col·lectiu LGTBI tant dins com fora dels organismes policials. Entre les diferents activitats que realitzen destaquen les sessions formatives dirigides als agents, els col·loquis amb altres col·lectius i la campanya amb el lema "No t’ho callis, denuncia-ho", animant a la ciutadania a denunciar els actes de discriminació homòfoba que pugui patir o percebre al seu entorn.

Es van tractar temes diversos com l’aplicació de la Llei contra l'homofòbia, les diverses actuacions que es poden prendre davant una discriminació o violència per la condició sexual; ja siguin administratives o penals, les divergències de com es viu la diversitat sexual en els diferents grups policials i al territori espanyol, i les últimes actuacions policials més controvertides. Es va posar èmfasi en el caràcter dialogant i participatiu de l’associació per resoldre els problemes als quals es pot enfrontar un agent de l’ordre en “sortir de la guixeta” (manifestar la seva sexualitat) o les denúncies que es presenten.

En el seu desè aniversari, l’associació s’ha vist guardonada per l’ACCPOLC (Associació de Caps i Comandaments de Policia Local de Catalunya); un clar indicador de l’acceptació d’aquesta associació dins del col·lectiu d’associacions policials; el qual els encoratja a continuar i reforçar la seva acció en grup LGTBI més invisibilitzat, com és la transgènere. Per concloure, els dos representants de Gaylespol van respondre els nostres dubtes i la Isabel i en Josep animaren a participar en aquest projecte i confiar en l’ens policial. 

Història del moviment LGTB a Itàlia

   

27/02/2016

El passat dissabte dia 27 de febrer vam realitzar una xerrada sobre la història del moviment LGTB italià a càrrec de l’activista Mario Allegranzi, que ens va explicar les figures i entitats clau en l’evolució dels drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals a un país que, malauradament, encara va per darrere de molts altres països europeus en aquest sentit.

El Mario va començar exposant la història del moviment LGTB italià, marcada per la figura de l’activista Massimo Consoli, històric activista que va inspirar la primera organització homosexual del país el 1971: FUORI (Fronte Unitario Omosessuale Rivoluzionario Italiano), que també significa “sortir” [de l’armari]. El 1974 Fuori es va aliar políticament amb el Partit Radical, que va permetre al seu líder Angelo Pezzana ser triat com el primer membre gai del parlament el 1976, encara que va dimitir abans d’ocupar el seu escó. Molts membres de l'esquerra van abandonar en conseqüència l'organització i el Fuori es va dissoldre en 1982. Un dels activistes més importants a abandonar Fuori va ser el marxista Mario Mieli, que posteriorment ajudaria a formar el Collettivi Omosessuali Milanesi.

El col·lectiu cultural d'esquerres ARCI va ser l'origen d'Arcigay, una mena «secció gai» fundada el Palerm al desembre de 1980, que es convertiria després en la principal organització gai del país, la central està a Bolonya. Durant la dècada de 1980 la principal reivindicació era lluita contra la sida i la realització de campanyes específiques adreçades als homosexuals, trencant el tabú de l'ús del condó.

A finals de la dècada de 1970 es va formar el primer grup transsexual, el Movimento Transessuali Italiani (MTI). Amb ajuda del Partit Radical, el MTI va aconseguir modificar les lleis italianes perquè s'acceptés el canvi de sexe en dos passos: primer els tribunals donen el permís per al canvi de sexe basant-se en informes mèdics i psicològics, i després, amb el certificat del canvi quirúrgic, es poden modificar els documents oficials.

Les relacions entre gais i lesbianes no van ser fàcils, degut a, entre altres raons, les tendències separatistes de determinats grups lèsbics. Però el 1990 es va fundar Arcigay Donna -més tard Arcigay Arcilesbica- i Graziella Bertozzo, va ser elegida la primea dona presidenta d'Arcigay. Arcilesbica es va independitzar el 1996. A la dècada del 1990, el moviment es va fragmentar , tot i que Arcigay es va mantenir com la principal organització nacional. Posteriorment van aparèixer altres entitats com GayLib el 1997, més inclinat cap a la dreta, Antagonismo Gai, de mètodes més radicals, o l'organització lèsbica Fuoricampo. A finals de la dècada, el 1999, es va fundar la revista Pride.

 

Avanç dels drets i la mobilització LGTB a Itàlia

     

Després de setmanes de discussions i mobilitzacions massives a moltes ciutats encapçalades pel moviment Svegliati Italia, el Senat italià va donar el vistiplau la setmana passada, amb 171 vots a favor i 71 en contra, al projecte d’unions civils entre persones homosexuals. Itàlia era l'únic gran país de la UE en què les parelles gais no tenien garantit encara cap dret. No obstant, es tracta d’una llei descafeïnada que es queda a mig camí, ja que no inclou la denominació de “matrimoni” ni el dret a adoptar els fills de l’altre membre de la parella (l’anomenada stepchild adoption), entre d’altres omissions.

Per al Mario, l’Stefano i el Jusepe, és sens dubte un pas endavant que, però, celebren sense cridar massa fort, ja que creuen que és una petita concessió que es fa al col·lectiu LGTB perquè es consideri satisfet i deixi de reivindicar-se.

Aquestes mesures, en canvi, van topar amb l'oposició dels partits de dreta i del poderós i influent Vaticà, impuls homòfob representat socialment pel moviment Family Day, que també ha organitzat mobilitzacions en contra de la llei.

La realitat de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals és diversa i varia en les diferents zones del territori. El Mario, originari de la regió del Veneto (capital Venècia), al ric i avançat nord d’Itàlia, ens explica que a partir dels anys 2000 la visibilitat LGTB es va fer lleugerament més present a les ciutats grans i van començar a aparèixer locals d’oci i entitats dedicades al col·lectiu. No obstant, tot i pertànyer a la zona amb més progrés, el Mario ha vist com els governants regionals no han donat suport a la llei i fins i tot han penjat consignes a favor del Family Day a les seves seus.

L’Stefano es va criar a un petit municipi del centre del país, on no va tenir cap referent ni coneixement del món homosexual fins que va marxar a estudiar a Roma, on ràpidament va entrar en contacte amb persones i entitats LGTB que li han ajudat a sortir de l’armari i conèixer un nou món més lliure i obert.

El Juseppe prové del sud, que sempre ha tingut l’estigma de ser la zona més endarrerida i pobre. No obstant, tot i que la societat de la zona sempre ha estat més tradicional i conservadora, és allà on estan començant a ser escollits polítics obertament homosexuals, com ara Nichi Vendola.

Xerrada de pares amb fills LGTBI de l'associació AMPGIL

   

20/02/2016

El passat dissabte 20 de febrer el Grup de Joves dels Casal Lambda vam rebre la visita d’alguns dels membres de l’Associació de Mares i Pares de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals (AMPGIL) amb seu al mateix Casal. Una diversa representació amb diferents perfils: pares i mares amb fills i filles gais i lesbianes (en aquests casos), que fa més o menys que han sortit de l’armari, situacions i contexts diferents, etc. Ens va ajudar a conèixer com es viu des del punt de vista dels familiars més propers, els pares, el moment d’afrontar l’homosexualitat d’un fill o una filla.

Un audiovisual inicial, recollint diversos testimonis, va donar pas a l’explicació de les diferents fases per les que acostumen a passar els pares davant aquesta situació. La primera, en la que els seus fills verbalitzen la seva homosexualitat, la segona, de l’acceptació d’aquest fet i la tercera, la de la reflexió.

AMPGIL va sorgir, fa ja 22 anys, de la necessitat d’un grup de pares i mares de fills homosexuals d’ajudar-se mútuament a comprendre la realitat dels seus fills i filles i poder-los fer costat en la seva lluita contra la discriminació. Actualment segueixen ajudant a gestionar a molts pares i mares aquesta situació i els encoratgen també a sortir de l’armari, fent visible la seva normalitat familiar a l’entorn més proper. Els diversos membres que ens van acompanyar ens van explicar situacions en les que s’han trobat amb la necessitat d’explicar l’homosexualitat dels seus fills, davant de comentaris homòfobs o preguntes sobre les parelles dels fills per part de l’entorn.

Durant la xerrada, se’ls hi van traslladar varies preguntes. Una d’elles, si canviarien, si poguessin, l’homosexualitat dels seus fills o filles. La resposta unànime va ser que no, que no els canviarien per res del món i que els estimen tal com són. Tenir un fill o filla homosexual ha suposat per molts una forma d’aprenentatge, d’obertura i de tolerància envers el món.

Agrair a l’AMPGIL que ens acompanyés i ens mostrés el punt de vista dels pares i mares davant d’una situació per la que, més tard o més d’hora, molts de nosaltres hem passat o passarem.

porn

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Veure Política