Théo i Hugo es troben en un club de sexe tèrbol i sense fre. Es busquen i es perden, es desitgen i es lliuren; després, es besen, es miren i surten junts a l’exterior. A partir d’aquest moment, ja res torna a ser el mateix. Tots dos s’enfronten a un repte insospitat que els fa qüestionar la seva pròpia realitat.

Olivier Ducastel i Jacques Martineau han aconseguit amb aquesta pel·lícula cridar l’atenció de tot el món amb un exercici visual i dramàtic extraordinari en només dos actes; el primer multitudinari, descarnadament sexual, de nuesa i silenci. En el segon acte, dos únics actors, els carrers deserts en la nit de París i pur text. El primer: nuesa del cos; el segon: nuesa de l’ànima. Un assaig brutal, sense concessions, extraordinàriament valent i commovedor que enfronta sense judici el sexe i l’amor, els àmbits visuals i narratius, la foscor i la llum. Una pel·lícula única, imprescindible, no apta per superficials ni moralistes. Un cop de puny a la cara i al cor. Una de les millors pel·lícules d’aquesta edició.