Carmín tropical és la història d’un retorn, el de Mabel al seu poble natal per trobar l’assassí de la seva amiga Daniela. Un viatge per la nostàlgia, l’amor i la traïció en un lloc on la transsexualitat va tenir en el seu dia una inusual dimensió, passant després a la decadència.

Amb el que és el seu segon llargmetratge, el mexicà Rigoberto Perezcano ens presenta un thriller emocionant i malenconiós que s’endinsa en el fosc submón de la marginació i el prejudici. Nostàlgica i esperançadora malgrat tot, Carmín tropical convida a la reflexió i el reconeixement. Un exercici admirable que podia haver-se quedat en un format documental però que encerta de ple al convertir-lo en una ficció molt ben interpretada i amb gran complexitat dels personatges. Memorable recreació de l’ambient desolador de Juchitlán, un poble costaner, fèrtil però trist, d’avingudes ermes, on l’única forma de pal·liar la calor oaxaqueny és l’alcohol i el silenci.