El director sent un amor tan gran per Johan i el troba tant a faltar mentre és a la presó que decideix recrear-lo en una pel·lícula que és una cerca del seu protagonista com un personatge mític vist per tots els altres. Una pel·lícula boja i setentera que explora des d'una certa desimboltura carnal els aspectes més sòrdids d'un ambient gai parisenc on es barregen referents estètics que van de Fassbinder a Warhol passant per certs disbarats eròtics entre el sadomaso i el naïf.

Johan és la construcció cinematogràfica d'un desig estival, d'una memòria tan atrotinada com sincera. Una troballa.